Territori Creatiu

RSS
  1. Arts de carrer, FiraTarrega, Mercats, Política cultural 01/10/2015 Àrea de comunicació

    Els reptes d’un mercat escènic internacional

    Per Oriol Martí Sambola. Director executiu de FiraTàrrega

    FiraTàrrega 2015 ha estat una excel·lent edició on s’ha pogut visualitzar la culminació de 5 anys de treball d’aquest model desplegat d’exhibició, producció i formació. Dels 56 espectacles de les companyies de la programació oficial, aproximadament un 20% formaven part del programa de Suport a la Creació, mentre que un d’elles va ser el projecte final dels alumnes del Màster de Creació en Arts de Carrer de l’edició 2015.

    D’altra banda, i en part gràcies a l’impacte del Fresh Street #1, les primeres jornades de reflexió i debat entorn de les arts de carrer a Europa organitzades per Circostrada i FiraTàrrega, s’han batut rècords d’assistència de professionals, amb 909 inscrits pertanyents a 535 entitats, dels quals 523 són catalans, 117 de les resta de l’estat i 269 internacionals. Llegir més…

  2. Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, General 22/06/2015 Àrea de comunicació

    Sobre la necessitat de les arts de carrer avui

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega

    Les arts de carrer que es produeixen en l’actualitat són un gènere artístic inclusiu. Un espai que cal abordar, ja sigui des del punt de vista del comunicador, l’artista, el programador, el polític o l’investigador, des d’un paradigma obert. Tota aquella producció artística pensada per a ser representada a l’espai públic ha de ser entesa com una forma d’art de carrer.

    L’espai públic, en tant que motor de significats, i amb tota la dimensió simbòlica que representa, suggereix infinites possibilitats artístiques. Cada territori, temps o habitant són un univers. En mans dels creadors i programadors recaurà la tasca de ser capaç d’escoltar la història de cada lloc, llegir les pistes que revela l’urbanisme de cada ciutat, copsar la manera de viure i entendre la vida dels seus habitants o estudiar les perspectives de recepció que aquesta ofereix. L’art té sentit quan té en compte el context de representació. L’art té sentit quan el context forma part de l’obra. Llegir més…

  3. Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, FiraTarrega, Suport a la Creació 14/04/2015 Àrea de comunicació

    Sobre programació i participació

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega

    L’accés a la cultura, a la cultura en majúscules, i no al simple i molt lícit entreteniment, és avui dia una cosa de ben pocs. És un fet que va molt més enllà del 21% d’IVA vergonyant que grava la producció escènica a l’Estat espanyol i que pot explicar-se si fem un simple cop d’ull a la complexió de la societat de la qual formem part.

    Som més que homes, més que homes i dones, més que vells i velles, més que nens i nenes. Som més que blancs, som molt més que cristians -practicants o no-, o més o menys hereus de la moral cristiana que ha ordenat occident el darrer mil·lenni. Som molt més que les nostres capacitats físiques i mentals, som molt més que el lloc on vivim, que la nostra nació, la nostra cultura i la nostra llengua materna. Som molt més que el nostre patrimoni material, que la nostra educació, la nostra orientació sexual, la nostra salut i les nostres malalties. Som molt més que una única manera d’entendre el món. Som tot i res. Som diferents, cadascun de nosaltres.

    L’activitat cultural amb què ens relacionem no és inclusiva. Els equipaments del país no són prou integradors, facilitadors de ciutadania, la casa de tothom. Si ens fixem en les cartelleres dels grans espais públics dedicats a la creació i a l’exhibició escènica, observarem que la seva programació no reflecteix, ni de lluny, la realitat social del nostre entorn, ni el que som avui, ni el que ens passa. Si a la província de Lleida, per exemple, una de cada cinc persones és nouvinguda, per què continuem entestats a produir espectacles escrits a occident per occidentals? Llegir més…

  4. Arts de carrer, Arts escèniques, Festivals 29/04/2014 Àrea de comunicació

    El buen tiempo

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 24/04/14. Llegiu-lo a la revista

    Un periodista me pregunta en una fiesta si esto de las artes de calle va en serio. Yo me pregunto si esto del periodismo también. Aprovecho y me quejo a alguien de una desafortunada editorial en un programa catalán de radio de máxima audiencia acerca del circo que se hace en casa, y recomiendo también la programación -estupenda iniciativa- del Mercat de les Flors con ‘El circ d’ara mateix’. Coincido con alguien en que dedicarse a nuestro oficio es cuestión de militancia, activismo y mucha vocación. Alguien que acabo de conocer me dice que nos quejamos mucho y que si saliéramos más comprobaríamos que no vivimos un momento creativo tan conservador. Yo le contesto que nuestra misión es quejarnos, siempre, y sentir la necesidad de ir más allá con todo lo que hacemos. Una amiga periodista me recuerda todavía sorprendida que mi tío no tiene ni idea de dónde trabajo y menos de la clase de espectáculos que suelo aplaudir. Me enoja el objetivo de un artista de circo recién graduado en Francia: monta una compañía de circo de calle que entiende la calle como un medio para llegar a la sala. Abro el teléfono y veo que otra amiga, de vacaciones en Suiza, acaba de colgar en Facebook algo sobre unos malabares con sierras eléctricas y me acuerdo de los suecos ‘Burn Out Punks’ y de lo poco que han girado por el sur de Europa. Pensando en Suecia, le hablo y hablo a alguien de la necesidad de sacudir la universidad y acercarla a la realidad, de la falta de investigación teórica en el ámbito de las artes de calle, de la ausencia total de la disciplina en los currículos académicos. Al final de la velada me duele la cabeza. No tiene que ver con la bebida. Tiene que ver con lo mucho que he hablado, con las quejas, la actitud negativa, y una cierta toxicidad ambiental. Llegir més…

  5. Arts de carrer, FiraTarrega, Pre/Para Week, Públics 14/04/2014 Àrea de comunicació

    A la deriva

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 09/04/14. Llegiu-lo a la revista

    De casa al trabajo. Del trabajo al supermercado. Y del supermercado a casa. Así es como habitamos la ciudad. La transitamos, de un punto a otro. Acostumbramos a omitir todo aquello que no está a la altura de nuestros ojos, y aquello que nos queda al alcance de la vista lo procesamos rápido, sin detenernos demasiado en detalles, señales, marcas reveladoras del pasado, del presente o del futuro que estamos viviendo. Tenemos la impresión de conocer nuestras ciudades y nada más lejos. Llegir més…

  6. Arts de carrer, Arts escèniques, Política cultural 25/03/2014 Àrea de comunicació

    Espacios impossibles

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 18/03/14. Llegiu-lo a la revista

    A lo largo de mi historia como espectador de teatro he asistido a funciones representadas en espacios increíbles. También he creado piezas pensadas especialmente para lugares muy concretos. Como programador hago lo que puedo para que el discurso del artista invitado no se dé de bruces con el sitio en el que lo hemos ubicado. Más allá de la dicotomía sala o calle, creo en la importancia del espacio de recepción como motor de significados.

    Se puede hacer teatro en todas partes. O no. El lugar en el que se presenta un espectáculo puede ser contexto o continente, o toda la escalera de colores que van de uno a otro extremo. A mi humilde modo de ver, el teatro funciona cuando el creador tiene en cuenta el espacio de representación. Está allí, no lo podemos evitar, por muy negra que sea la caja escénica las costuras siempre asoman, más o menos tímidamente. Hay que saber escuchar la historia de cada lugar, leer sus huellas, comprender su arquitectura, estudiar todas las perspectivas de recepción que ofrece, lidiar con sus limitaciones e incorporarlas. O incluso más, y usarlo, si se da el caso, como elemento discursivo, como máscara, como significado consciente e incluso como protagonista. Llegir més…

  7. Arts de carrer, Públics 13/01/2014 Àrea de comunicació

    Feliz realidad

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 09/01/14. Llegiu-lo a la revista

    El envoltorio de un caramelo brilla bajo una rejilla de alcantarillado. Algunos pasos después, cincelada por un remolino de viento, se desplaza una escultura accidental hecha de serpentinas de colores. Son tentáculos post-festivos que a su paso apresan trazas de cotidianidad vulgar: papeles chillones que anuncian ofertas de supermercado, restos de un sobre con el franqueo pagado, plásticos comunes y alguna colilla. Ayer la cabalgata de los Reyes Magos era un eco. Hoy, con la vuelta a la normalidad, la calle tiene algo de fantasmal. Llegir més…

  8. Arts de carrer, Arts escèniques, Mercats 16/12/2013 Àrea de comunicació

    Nuevo paradigma

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 09/12/13. Llegiu-lo a la revista

    Las etiquetas son útiles. Si no que se lo pregunten a los profesionales de la comunicación y el marketing. Con todo, llega un momento en que se vuelven obsoletas y toca hacer limpieza. Nada es eterno. Todo cambia, la historia fluye. Cuando las palabras distan mucho de su significante hay que intervenir, entregarse a la transición, deconstruir.

    Los sesenta y los ochenta han pasado. Bread and Puppet, el ‘agit-prop’, los ‘happenings’ y la fiesta también. Cambiemos de paradigma. Las fronteras entre categorías y géneros están volando por los aires. Y no sólo en el ámbito de la creación en el espacio público. Lo inclasificable está a la orden del día. Llegir més…

  9. Arts de carrer, Arts escèniques, Programació, Públics 09/12/2013 Àrea de comunicació

    Història d’un programador

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic. Text publicat a El Cartipàs d’Olot el desembre de 2013

    Un mòbil que sona. Un grup de nens inquiets asseguts a primera fila. Una persiana, una rialla, un home amb incontinència verbal i una dona baixa que vol que una dona alta la deixi passar al seu davant. Una mare intrèpida que avança entre els espectadors i dóna un entrepà embolicat amb paper de plata a un dels nens asseguts a primera fila. Un pare seductor que parla amb una altra mare i un nen somicós que mig plora en un cotxet. Un grup de joves amants del teatre que arriba a mitja funció. Un ocell que passa. El nen de l’entrepà que llença una bola feta amb el paper de plata a l’artista. La mare del nen de l’entrepà que ni s’immuta. Un avi que entra en escena a recollir-lo, s’atura al centre de la plaça i riu una gràcia de l’artista davant dels espectadors. Els espectadors que riuen de l’avi descol·locat rient de l’artista al centre de la plaça. Un fotògraf que creu que ha trobat una bona foto. L’avi que es creix i l’artista que lluita per incorporar la intervenció de l’avi a l’espectacle. El programador que aparta el fotògraf que també s’ha animat a entrar en escena. El fotògraf que s’ofèn i el programador que s’enfada perquè se sent policia. El programador se sent frustrat perquè els espectadors no respecten l’art ni l’artista. El grup de joves amants del teatre marxen fent soroll i un gos els borda. Una dona de mitjana edat que va sovint al teatre pensa que si ella fos aquell gos mossegaria un dels joves. Llegir més…

  10. Arts de carrer, Festivals, Política cultural 12/11/2013 Àrea de comunicació

    La sombra del paisaje

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 11/11/13

    El otoño lleva a Olot innumerables grupos de turistas. El paisaje en esta época es una atracción impresionante a la que los foráneos nos entregamos atónitos. El entorno natural y la historia de la zona han convertido la capital de la Garrotxa en una postal insólita, en la que la gastronomía y la cultura también funcionan como motores turísticos importantes.

    El entorno natural ha protagonizado muchos de los proyectos culturales nacidos en la localidad. La sombra del paisaje ha recorrido y recorre producciones, ciclos, festivales y programaciones. Entre los relacionados con las artes escénicas, el desaparecido Panorama o ‘Sismògraf’, el festival especializado en danza y paisaje. Llegir més…

Cerca al web

×