Blog de FiraTàrrega

RSS
  1. Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, Suport a la Creació 25/10/2021 Àrea de comunicació

    Tornar

    Finlàndia. La Veronal. FiraTàrrega 2010 © Elba Romero

    Finlàndia. La Veronal. FiraTàrrega 2010 © Elba Romero

    Per Marcos Morau, director de La Veronal

    Tornar.

    Érem joves, els obstacles no tenien encara forma de monstre, ni teníem símptomes de cansament i ens semblava que podia seguir sent així per sempre.
    Al nostre voltant observàvem un món nou, ple de vida, de moviment, d’un progrés incansable i sentíem en nosaltres el vigor i l’ànim necessaris per mantenir el pas fins a arribar a algun lloc.
    Érem joves quan vam aterrar per primera vegada a FiraTàrrega. Llegir més…

  2. Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, La Llotja, Política cultural, Professionals 18/10/2021 Àrea de comunicació

    Què hi pinteu aquí?

    Per Ester Bartomeu, vicepresidenta de l’AADPC.

    Acte celebració 40è aniversari FiraTàrrega. Foto: Núria Boleda

    Acte celebració 40è aniversari FiraTàrrega. Foto: Núria Boleda, 2021

    Fa 40 anys estàvem en un moment convuls de revolució social: l’intent d’assassinat del Papa, l’intent d’assassinat del president dels Estats Units, el cop d’estat del 23F… Per tant, havien de sorgir coses noves per sortir de la depressió, de l’opressió… i, evidentment, la cultura havia d’estar a l’alçada i abanderar la lluita. Van néixer Vol Ras, El Tricicle, La Cubana, i tants altres. Llegir més…

  3. Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, FiraTarrega 12/06/2017 Àrea de comunicació

    FiraTàrrega, a market but still a festival

    Per Iryna Malinskaya, alumna del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) iryshkamal@gmail.com

    When getting an opportunity to be involved in organizational process of a performing arts festival, you find yourself thinking: what do I know about concepts and ideas laying deep under the surface? Are these implications obvious to the audience? Have I ever, being a spectator, realized a reason driving to partake in an organized crowded chaos?…

    Launched mainly as a popular street festival, today the FiraTàrrega is the international market of performing arts, a place for promotion of new artists, creation, exhibition and training, a meeting point for professionals. But it remains a festivity for the public embodying originally rooted meanings of a festival as public joy and abstinence from daily life simply because of the so-called paradox of a spectator as Jacques Rancière stated – there is no theatre without a spectator.

    ©Natalie Tsvirko

    ©Natalie Tsvirko

    Llegir més…

  4. Art comunitari, Art inclusiu, Arts escèniques, Política cultural 25/05/2017 Àrea de comunicació

    Participación: crear en colectivo

    Per Bernardo Tovar Samacá, alumne del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

    Soy Bernardo Tovar Samacá, nací y me crié en Bogotá (Colombia), estudié Artes Plásticas y tengo formación en Ballet Clásico. Actualmente curso el Máster en Gestión Cultural en la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) y realizo mis prácticas en FiraTàrrega. Junto con Mio Nakano e Iryna Malinskaya, provenientes de Japón y Bielorrusia respectivamente, trabajamos en diferentes aspectos relacionados con la programación del festival, bajo la dirección de Jordi Duran i Roldós.

    Desde la constitución de este grupo, el concepto de participación ha direccionado la forma de trabajo. Esta heterogeneidad cultural aporta diferentes recursos y posibilidades, da riqueza y amplía los enfoques de las temáticas a desarrollar, aportando un carácter participativo e integrador. No por casualidad se conformó este grupo, sus características multiculturales evidencian una forma de aproximarse al concepto que guía la programación de FiraTàrrega para el presente año: la PARTICIPACIÓN. Concepto que busca desbordarse sobre la comunidad implicada en el festival, para hacerla sentir parte de un acto de creación común e incluyente.

    El abordaje de un acto artístico a través de la participación y lo comunitario, permite hacer frente al aislamiento del arte y su exhibición en espacios privilegiados. También reestructura lazos de relación, fomentando un espacio de encuentro en el que se puede dialogar, reflexionar y proponer diferentes puntos de vista relacionados con distintas realidades, para pensar colectivamente sobre aspectos y problemáticas comunes. Llegir més…

  5. Arts de carrer, Arts escèniques, Espectacles, Festivals, FiraTarrega, Suport a la Creació 06/03/2017 Àrea de comunicació

    Poetry in action. Or some ways to go when something first starts

    By Eva Marichalar-Freixa. Creator, arts based methods researcher@virginiafochs

    Aquest text és una justificació i un document de partida del projecte internacional A Ferida / La Herida, coproduït entre el festival Imaginarius i FiraTàrrega que té una clara voluntat de diàleg artístic entre creadors catalans i portuguesos al voltant del concepte de la memòria. L’espectacle resultant s’exhibirà a l’edició 2017 de FiraTàrrega.

    Here is some first data: City of Tàrrega, 2016/11/20 – 2016/11/23. During these days, Fira Tàrrega and Festival Imaginarius brought together a group of Catalan and Portuguese artists to set up the basis of a new project for research and co-creation between both countries; each artist was asked to create and perform a solo piece that would then be a part of a dialogue between them all. Some more data to continue: Our memories as a keystone to trigger conversations between two countries that have grown up turning their back on each other. Our memories as an opportunity for each artist to explore beyond his/her previous boundaries, simultaneously enhancing personal singularity. Our memories as a collective place where to dig into intimacy, so that we can then put them into conversation. This coproduction between both festivals will see its first premiere next spring at Festival Imaginarius, and then again in a new setting at FiraTàrrega in September. Confirmed artists are Rui Paixão, Catarina Campos, Alba Torres, Pau Masaló Llorà, Quim Giron Figuerola, and artistic director Julieta Aurora Santos.
    On that first intensive meeting back in November, after being contacted by both festivals to outline and coach a methodology for this start-up encounter, I met the group with a very specific goal in mind: creating situations where active listening and favourable conditions for acknowledging one another could emerge. Each one should be introduced to the rest of the group by the means of the experience that was being shared by the whole group. Each one’s singularity should get the chance to be recognized at its right time during these first days, having also the opportunity to share previous personal creations and a professional profile that would then increase the possibilities of this collective project. Situations where outlined as in a three days dérive. I chased for those moments where to get lost and those where to be found, some moments to walk and some others to sit down around a table settled with some food and drinks, moments in solitude and moments to feel each other’s nearness, moments to talk to oneself and moments where to hold long and passionate conversations all together. Those where optimal moments to build up the foundational agreements of the whole process that was about to start: What was important for us to talk about? Which landscapes would take us and our stories in? What channels could facilitate growing up our conversations over the distance? How were we going to deal with production terms and conditions? It was important for me that each single decision to be made brought within the same melody, the same aesthetics that we could later on identify when enjoying the final performance first in Santa Maria da Feira and then in Tàrrega. During these days, I focused on those in-between spaces and times where nothing seems to happen, nevertheless, the most essential is being revealed. I cared for facilitating spaces and times where the group could build up a frame of mutual understanding where to go back to when feeling lost, a place where to feel at home quick after meeting again for intensive rehearsals before both premieres. After our kick-off encounter in Tàrrega, the team would be creating apart together; that is, they should start creating their solo pieces and the narrative that would join them all miles away from each other. Distance is a hard condition to play with; we knew that at some point, we would end up facing disenchantment. Therefore, building up a symbolic house which hosted the aesthetics of the relations braided on those first days was not only a key condition to overcome future concerns, but also the core of a previous need that would shift us from the pre-established idea of site-specific to that one of symbolic-specific, as I like to call it. It was during our stay in Tàrrega when we could feel the symbolic growing up strongly as a place, a house, a key idea, the heart of the creation. Translating that into words, the group decided to call it LA HERIDA / A FERIDA. Wounds came up as the formalization of all those agreements made during that first encounter, an appropriation of the concept that both festivals had asked us all to start up with, the official title and yet a symbolic space –that is, our home, our island, silence, a circle, a hole, flat and dimensional, a lived space, a space for deconstruction and construction, prohibition, omission, farce, disorder. Llegir més…

  6. Arts escèniques, Comunicació, Màrqueting 15/01/2017 Àrea de comunicació

    Decàleg per a la gestió de públics de les arts escèniques

    Per Pepe Zapata (@PepeZapata)
    Soci i consultor de Teknecultura

    Actua de la manera que t’agradaria ser i aconseguiràs ser de la manera que actues
    Leonard Cohen

    1. Públics en el centre de la nostra estratègia
    • orientem-nos descaradament cap a l’usuari

    2. Relat
    • compartim valors [intrínsecs i extrínsecs] amb les nostres comunitats

    3. Coneixement dels nostres públics
    • actuem amb rigor professional
    • convertim les dades en informació i la informació en coneixement
    • tinguem en compte les noves formes de consum cultural
    • considerem que correm el risc de no ser necessaris en algunes pràctiques artístiques en què creadors i públics ja interactuen directament
    • no renunciem a la intuïció, però des del rigor

    4. Escolta activa
    • adaptem-nos constantment a una societat canviant
    • siguem flexibles
    • estiguem allà on estiguin els nostres públics, tant presencialment com online
    • pensem positivament en màrqueting perquè màrqueting és justament això: escoltar i escoltar

    5. Experiència de l’usuari
    • no oblidem que el nostre valor diferencial és la generació d’emocions
    • considerem aquesta experiència en tota la seva extensió: abans, durant i després creem moments wow!
    • prestem atenció a tots els punts de contacte
    • concedim la importància que es mereix al nostre personal d’atenció a l’usuari

    6. Links
    • siguem enginyers… de ponts i camins, entre creadors i públics, més que gestors culturals

    7. Formes de gestionar els públics
    • siguem conscients que, més enllà de la creació i de la captació de públics, més enllà de la fidelització, el nostre gran dèficit està en aconseguir la retenció dels públics
    • combatem el churn

    8. Segmentació i personalització
    • utilitzem el màrqueting per optimitzar la relació que vulguem tenir amb tots i cadascun dels nostres públics

    9. Col·laboració
    • necessitem formació, metodologia, eines i mecanismes per compartir experiències sobre gestió de públics
    • treballem com a sistema, propiciant que els públics per a la meva organització siguin també públics per a la resta del sector
    • obsessionem-nos pels públics, més que per la competència

    10. Rellevància
    • no ens conformem amb el que ja veníem fent
    • treballem per a les nostres comunitats, per als nostres públics, molt més intensament que per a la nostra organització

  7. Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, Estudis, Festivals, FiraTarrega, Formació, Política cultural, Públics, Suport a la Creació 15/10/2016 Àrea de comunicació

    FiraTàrrega i les arts de carrer o transformació, vivència, impacte i valor

    Fent una mirada enrere als seus 36 anys de (pleníssima) vida, una de les particularitats de FiraTàrrega és que sempre ha estat en procés de transformació. Fer-ne un estat de la qüestió estàtic comporta el risc que la fotografia surti moguda. I no pas com a inconvenient, sinó com a virtut (pràcticament necessitat) que ha fet que avui, després d’aquell llunyà 1981 (primera edició de la Fira) aquesta celebració escènica sigui plenament vigent als nostres temps.

    FiraTàrrega està en aquestes últimes edicions culminant un procés de transformació que s’explica pel desplegament, sofisticació i diversificació del foment i l’estímul de la creació catalana en general i de les arts de carrer en particular. Així, si històricament FiraTàrrega havia estat un espai d’exhibició escènica i de mercat professional, avui aquesta pota es complementa amb dos altres eixos: d’una banda, el Programa de Suport a la Creació, basat en coproduccions i residències creatives de projectes escènics que pel seu caràcter fràgil, singular i necessari (cal no oblidar la condició de servei públic de FiraTàrrega) requereixen d’un acompanyament artístic, tècnic, empresarial, comunicatiu, etc. D’altra banda, en els últims anys hem entès que el treball de laboratori de creativitats vinculades a l’espai públic i la no-convencionalitat també es pot canalitzar a través de la formació. D’aquí en sorgeixen els estudis propis de Màster i Postgrau nascuts el 2013 i que desenvolupem amb la complicitat i l’acompanyament de la Universitat de Lleida.

    ccot026

    Llegir més…

  8. Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General, Suport a la Creació 03/10/2016 Àrea de comunicació

    Crònica d’Antonio Zúñiga sobre la participació de Carretera 45 a FiraTàrrega 2016

    carretera 45002_b

    Fira Tarrega 2016, será inolvidable. Una experiencia que dejó huellas muy hondas en nuestras vidas. En nuestros cuerpos y en nuestras miradas. Participamos de algo que en estos tiempos se antoja único, pero que ha sido siempre el principal ingrediente del teatro, del encuentro entre personas que hacen comunidad. Un intercambio inusitado, entre lo viejo y conocido pero ahora olvidado y lo único real como esencial en el teatro: El abrazo de los desconocidos. El trabajo constante, en comunidad, en armonía de fiesta y en solidaridad humana, fue lo que marcó la participación de Carretera 45. De ahora en adelante, eso forma parte de nuestros enseres de viaje para utilizar en nuestros siguientes trabajos escénicos. En Fira 2016, convivieron muchas miradas entre seres humanos primero lejanos, que terminaron como amigos. Estrecharon vínculos y crearon arte popular. Arte del pueblo que nace del pueblo, sin demagogias. Llegir més…

  9. Art comunitari, Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Formació, Suport a la Creació 09/09/2016 Àrea de comunicació

    L’especulació continua existint, el mercat continua i li és igual què hagi passat

    mariacapell

    ENTREVISTA A MARIA CAPELL, SILERE

    Tots els inicis són interessants d’explicar. El d’aquest projecte comença a aquí, a Tàrrega, al Màster de Creació en Arts de Carrer de FiraTàrrega i la UdL. Què et fa interessar per aquest Màster especialitzat en creació a l’espai públic?
    Jo em vaig interessar pel màster per dues raons: primer perquè parlava de la ciutat, que és un tema que ja m’interessava d’abans, però que no tenia iniciat i després, perquè parlava de comunicació i producció, que és el que jo estava fent aleshores, treballava en temes de producció i organització. Em va agradar molt i vaig decidir continuar amb els altres mòduls del màster, que tenien més a veure amb la creació, tot i que en aquell moment no pensava que allò que tenia al cap fos prou interessant per tirar-ho endavant. És per això que en el sentit de creació no tenia previst seguir. No sé com he arribat fins aquí, perquè no ho tenia pas previst! Jo pretenia fer un mòdul de tres setmanes i ja porto un any i mig amb el projecte.

    Un any i mig que ha anat des del treball final de màster a FiraTàrrega…
    La temàtica del treball final sorgeix d’una de les assignatures del màster, que era ‘Dramatúrgia en l’espai’. Jo em vaig posar a treballar en coses que m’interessaven, en arquitectures populars i tot això em va portar a pensar en projectes urbanístics que s’havien de fer a Tàrrega i no s’han fet i em vaig centrar en un en concret, en la seva història. Totes les conseqüències que tindria la construcció d’aquest projecte, que havia de ser una gran obra, les institucions parlaven de l’última gran oportunitat per a Tàrrega abans de la crisi i no va acabar passant res. Al final ha acabat sent un terreny que ningú vol, un espai buit. Llegir més…

  10. Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega 01/09/2016 Àrea de comunicació

    Si volem que el teatre tingui una funció social, ha de sortir de les sales

    LALI

    ENTREVISTA A LALI ÁLVAREZ

    La Lali Álvarez i la companyia LaPùblica estrenaran a FiraTàrrega l’espectacle Barcelona, contra la paret. Un relat possible de Barcelona, un viatge del documental a la ficció que exposa diversos casos com el 4F, els morts al CIE, els contrastos socials de classe. Tot això en una festa, en la qual estem convidats a assistir els dies 9, 10 i 11 de setembre a Tàrrega. Actualment, la Lali s’interessa per l’art a l’espai públic com a vincle entre societat i imaginació, el teatre d’experiència en espais no convencionals i la creació col·lectiva.

    – Dius que t’interessa la ‘cultura de processos’. A què et refereixes?

    Entenc la cultura com la sèrie de processos que ens defineixen com a societat, on ens ajuntem amb altres persones per a compartir, per a reflexionar junts, gaudir la bellesa, generar cultura. Penso que la cultura és això i no només el producte d’aquest processos.

    En el model cultural que ens envolta, el de la cultura com a indústria, a les persones que treballem en aquest camp se’ns demana produir productes que hauran de poder ser inserits en un mercat. Jo entenc que els treballadors de la cultura som persones que participem en processos en els que s’hi implica la imaginació, la reflexió, la transformació, i amb d’altres persones. Això genera una cultura determinada, una manera de fer, de viure. És aquesta la cultura que m’interessa, no només la que es basa en la producció i consum d’un producte. Llegir més…

Cerca al web

×