Blog de FiraTàrrega

RSS
  1. Arts de carrer, Comunitat, Espai públic, Espectacles, Festivals, FiraTarrega, General, Política cultural, Programació 02/06/2022 Àrea de comunicació

    Es pot o no es pot?

    Què es pot fer avui dia a l’espai públic?

    Per Sergi Estebanell

    Fa uns quants anys que em faig aquesta pregunta a la qual encara no li he trobat una resposta que em deixi completament tranquil.

    Miro al meu voltant i sento que estem cada vegada més controlats i amb més por, sento que en aquests darrers anys ens hem tornat més dòcils i complaents, a la vegada que més vulnerables emocionalment.

    Crec que s’ha accentuat una fractura social entre els qui encara creiem que hem de cercar els impossibles i entre els qui hem acceptat les regles del joc tal i com són i no mirem més enllà.

    Em fa por veure que hi ha gent que té cada vegada més pors, perquè la por anul·la la creativitat i sense creativitat deixarem de creure que hi ha portes i finestres que ens poden dur a llocs desconeguts.

    Sabem que hi ha moltes coses que es no es poden fer a l’espai públic, i quan dic que no es poden fer no vull dir que no es poden fer, sinó que estan regulades i, per tant, si les fas obtindràs una penalització, una multa, una sanció.

    De vegades econòmica, de vegades fins i tot penal i de vegades —i aquesta és potser la que em fa més por— una sanció moral que pot arribar de qui menys t’ho esperes.

    Hi ha persones, habitants de l’espai públic com tots nosaltres, que creuen ser jutges del que es pot i no es pot fer i que enfront de qualsevol signe de “anormalitat/creativitat” no dubten a fer a través de la seva mirada o paraules un judici al que estàs fent.

    La por a la penalització, al judicis i al que diran està soscavant per moments el poder creatiu, que ens permet imaginar altres possibilitats enfront al que en principi no es podria fer, al que es dictaminat com a «normal».

    Però, què és «normal» o no ho és? Què hauria d’estar prohibit o no? Quins espectacles es poden fer o no a l’espai públic i per quines raons? Quines de les bases establertes estan limitant la llibertat d’expressió? Llegir més…

  2. Comunitat, Creació, Mercats, Política cultural, Professionals, Públics, Territori Creatiu 03/02/2022 Àrea de comunicació

    De què parlem quan parlem d’acompanyar?

    Acte de presentació Territori Creatiu 2022 © Dani Hernàndez. Arxiu FiraTàrrega

    Acte de presentació Territori Creatiu 2022 © Dani Hernàndez. Arxiu FiraTàrrega

    Més enllà de la definició oficial del programa Territori Creatiu —que trobareu aquí—, la seva essència s’associa al concepte d’acompanyament. Per a l’equip de la Fira, el terme acompanyar s’ha convertit en la paraula màgica, la clau de pas, el leitmotiv d’una manera de fer i d’entendre la nostra feina com a gestors culturals des de l’esfera pública. No debades, la nostra missió principal com a organització és «fomentar i acompanyar processos de creació artística, contribuir a l’enfortiment sectorial i nodrir el mercat de talent creatiu». Llegir més…

  3. Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, La Llotja, Política cultural, Professionals 18/10/2021 Àrea de comunicació

    Què hi pinteu aquí?

    Per Ester Bartomeu, vicepresidenta de l’AADPC.

    Acte celebració 40è aniversari FiraTàrrega. Foto: Núria Boleda

    Acte celebració 40è aniversari FiraTàrrega. Foto: Núria Boleda, 2021

    Fa 40 anys estàvem en un moment convuls de revolució social: l’intent d’assassinat del Papa, l’intent d’assassinat del president dels Estats Units, el cop d’estat del 23F… Per tant, havien de sorgir coses noves per sortir de la depressió, de l’opressió… i, evidentment, la cultura havia d’estar a l’alçada i abanderar la lluita. Van néixer Vol Ras, El Tricicle, La Cubana, i tants altres. Llegir més…

  4. Arts de carrer, FiraTarrega, Política cultural 11/10/2021 Àrea de comunicació

    Llarga vida a la Fira

    Per Pau Llacuna i Ortínez. Exdirector executiu de FiraTàrrega

    Foto: Pau Llacuna

    Quan la Natàlia Lloreta, la directora executiva, em va demanar que expliqués, en aquest acte del 40è aniversari, una vivència personal relacionada amb la Fira, inicialment vaig pensar en tres frases, que tot sovint utilitzava en la gestió quotidiana de la Fira. Llegir més…

  5. Art comunitari, Art inclusiu, Arts escèniques, Política cultural 25/05/2017 Àrea de comunicació

    Participación: crear en colectivo

    Per Bernardo Tovar Samacá, alumne del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

    Soy Bernardo Tovar Samacá, nací y me crié en Bogotá (Colombia), estudié Artes Plásticas y tengo formación en Ballet Clásico. Actualmente curso el Máster en Gestión Cultural en la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) y realizo mis prácticas en FiraTàrrega. Junto con Mio Nakano e Iryna Malinskaya, provenientes de Japón y Bielorrusia respectivamente, trabajamos en diferentes aspectos relacionados con la programación del festival, bajo la dirección de Jordi Duran i Roldós.

    Desde la constitución de este grupo, el concepto de participación ha direccionado la forma de trabajo. Esta heterogeneidad cultural aporta diferentes recursos y posibilidades, da riqueza y amplía los enfoques de las temáticas a desarrollar, aportando un carácter participativo e integrador. No por casualidad se conformó este grupo, sus características multiculturales evidencian una forma de aproximarse al concepto que guía la programación de FiraTàrrega para el presente año: la PARTICIPACIÓN. Concepto que busca desbordarse sobre la comunidad implicada en el festival, para hacerla sentir parte de un acto de creación común e incluyente.

    El abordaje de un acto artístico a través de la participación y lo comunitario, permite hacer frente al aislamiento del arte y su exhibición en espacios privilegiados. También reestructura lazos de relación, fomentando un espacio de encuentro en el que se puede dialogar, reflexionar y proponer diferentes puntos de vista relacionados con distintas realidades, para pensar colectivamente sobre aspectos y problemáticas comunes. Llegir més…

  6. Comunicació, General, Indicadors, Política cultural 15/12/2016 Àrea de comunicació

    Innovació i professionalització en la gestió de la cultura o una aproximació a allò que ens passa

    Per Oriol Martí i Sambola (@quissir)
    Director executiu de FiraTàrrega

    Es parla habitualment d’innovació i professionalització en l’estricte àmbit de la gestió de la cultura. Més encara davant la universalització digital i la permanent aparició (aglomeració) d’eines tecnològiques pensades directament per a la seva implementació en la gestió.

    Així mateix, s’entreveu una certa divergència de camins entre l’oferta teòrica de les esmentades eines i la seva implantació real en equips de gestió de la cultura. És realment així? Existeix algun tipus de bombolla en l’àmbit de la innovació? Quina és el seu ús real? On són els límits? Quins són els principals esculls que troben els equips de gestió a l’hora d’innovar i professionalitzar-se? Som una professió realment innovadora? Existeixen (preocupants) confusions entre els conceptes com digitalització o tecnologia amb innovació o la professionalització?

    We are the robots, taller de Montana Colors a FiraTàrrega 2016

    We are the robots, Taller de Montana Colors a FiraTàrrega 2016 © Martí E. Berenguer

    La distribució d’aquest article es desenvolupa en cinc mirades diverses vinculades a la innovació i professionalització que a la vegada es vinculen de manera pròpia o tangencialment als conceptes de digitalització i tecnologia, sempre en l’òrbita de la gestió de la cultura.

    Llegir més…

  7. Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, Estudis, Festivals, FiraTarrega, Formació, Política cultural, Públics, Suport a la Creació 15/10/2016 Àrea de comunicació

    FiraTàrrega i les arts de carrer o transformació, vivència, impacte i valor

    Fent una mirada enrere als seus 36 anys de (pleníssima) vida, una de les particularitats de FiraTàrrega és que sempre ha estat en procés de transformació. Fer-ne un estat de la qüestió estàtic comporta el risc que la fotografia surti moguda. I no pas com a inconvenient, sinó com a virtut (pràcticament necessitat) que ha fet que avui, després d’aquell llunyà 1981 (primera edició de la Fira) aquesta celebració escènica sigui plenament vigent als nostres temps.

    FiraTàrrega està en aquestes últimes edicions culminant un procés de transformació que s’explica pel desplegament, sofisticació i diversificació del foment i l’estímul de la creació catalana en general i de les arts de carrer en particular. Així, si històricament FiraTàrrega havia estat un espai d’exhibició escènica i de mercat professional, avui aquesta pota es complementa amb dos altres eixos: d’una banda, el Programa de Suport a la Creació, basat en coproduccions i residències creatives de projectes escènics que pel seu caràcter fràgil, singular i necessari (cal no oblidar la condició de servei públic de FiraTàrrega) requereixen d’un acompanyament artístic, tècnic, empresarial, comunicatiu, etc. D’altra banda, en els últims anys hem entès que el treball de laboratori de creativitats vinculades a l’espai públic i la no-convencionalitat també es pot canalitzar a través de la formació. D’aquí en sorgeixen els estudis propis de Màster i Postgrau nascuts el 2013 i que desenvolupem amb la complicitat i l’acompanyament de la Universitat de Lleida.

    ccot026

    Llegir més…

  8. Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Estudis, Formació, Política cultural, Públics 26/07/2016 Àrea de comunicació

    Sobre la felicitat (i la seva absència) o el valor social de les arts de carrer

    Per Oriol Martí i Sambola, director executiu de FiraTàrrega

    Les arts de carrer tenen certes particularitats que les converteixen en un format escènic privilegiat pel que fa a la generació de complicitats amb la ciutadania: l’habitual visibilitat en grans espais, la gratuïtat de la gran majoria de propostes, el llenguatge plàstic, universal i a voltes metafòric, l’enèrgica proximitat comunicativa o el caràcter propici per a la participació de l’espectador (més aviat observador, agent, actiu, present) fan de les arts de carrer un conducte directe (emocionalment parlant) amb la societat. I, paradoxalment, han estat (històricament molt mal) concebudes per part de determinats sectors com un canal d’expressió pobre o poc sofisticat. Res més lluny de la realitat: quin privilegi, quina responsabilitat treballar amb unes arts a través de les quals per a una part de la ciutadania (considerable ! -541.000 espectadors en tots els esdeveniments de la Plataforma d’Arts de Carrer l’any 2015-) és l’únic vincle directe amb la cultura, l’expressió artística i la creativitat. Compte, poca broma. Llegir més…

  9. Arts de carrer, FiraTarrega, Mercats, Política cultural 01/10/2015 Àrea de comunicació

    Els reptes d’un mercat escènic internacional

    Per Oriol Martí Sambola. Director executiu de FiraTàrrega

    FiraTàrrega 2015 ha estat una excel·lent edició on s’ha pogut visualitzar la culminació de 5 anys de treball d’aquest model desplegat d’exhibició, producció i formació. Dels 56 espectacles de les companyies de la programació oficial, aproximadament un 20% formaven part del programa de Suport a la Creació, mentre que un d’elles va ser el projecte final dels alumnes del Màster de Creació en Arts de Carrer de l’edició 2015.

    D’altra banda, i en part gràcies a l’impacte del Fresh Street #1, les primeres jornades de reflexió i debat entorn de les arts de carrer a Europa organitzades per Circostrada i FiraTàrrega, s’han batut rècords d’assistència de professionals, amb 909 inscrits pertanyents a 535 entitats, dels quals 523 són catalans, 117 de les resta de l’estat i 269 internacionals. Llegir més…

  10. Arts escèniques, Política cultural 21/07/2014 Àrea de comunicació

    Altruismo

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 20/07/14. Llegiu-lo a la revista

    No creo en la caridad. Sobre todo en la caridad trasnochada dedicada a entretener ricas y enjoyadas señoras bien. Creo en la sociedad del bienestar. Aspiro a la construcción de una sociedad en la que a partir la colaboración de todos, y de políticas sociales y no sociales eficaces, se erradiquen las diferencias cada día más abismales entre ricos y pobres en nuestro país.

    Sí, creo en la solidaridad. En la empatía y en el trabajo como motor de generosidad. Creo en el voluntariado en tanto que forma de civismo, aunque nunca como substitutivo de responsabilidades que debieran ser remuneradas. Llegir més…

Cerca al web

×