Territori Creatiu

RSS
  1. Arts de carrer 20/09/2021 Àrea de comunicació

    El teatre, eina de transformació social

    Per Maite Trepat, directora del Grup Alba, entitats d’economia social.

    FOTO: 2019. Mission Roosevelt. Tony Clifton Circus. Espectacle que visibilitzava les dificultats inherents a les limitacions físiques en l’espai urbà © Martí E. Berenguer. Arxiu FiraTàrrega.

    L’espectacle Mission Roosevelt de Tony Clifton Circus ens aporta el gran valor social del teatre, aquell paper que durant molts anys la Fira ha vetllat per aconseguir: commoure, sensibilitzar, experimentar en primera persona i, si ha calgut, riure’s de la diferència, de les barreres que com a societat tenim, per ajudar a trencar murs. Amb una gran frescor, trencant tabús, amb diversió i humor, Mission Roosevelt no deixa indiferents els espectadors, que passen a ser actors, asseguts en una cadira de rodes, experimentant una vivència que els marcarà de per vida, sortint de l’espectacle amb una altra mirada envers les persones que tenen la mobilitat reduïda, exclosos de moltes oportunitats, i esdevenint agents de canvi. Quin gran encert de la Fira programar un espectacle que converteix el teatre en una eina potent i inspiradora de transformació social.

  2. Arts de carrer 13/09/2021 Àrea de comunicació

    Sonet als 40 anys de FiraTàrrega

    Per Josep Pedrals, poeta.

    FOTO: 2017. Momentos estelares de la humanidad. Eléctrico 28. Espectacle basat en el llibre homònim de Stefan Zweig. © Martí E. Berenguer. Arxiu FiraTàrrega.

    Cada adormir-se fa de mesura
    del comediant que portem a dins
    quan ens forcem en la positura
    per fer-nos creure que ja dormim.

    No cal mirar-nos de gaire altura
    per adonar-se que som petits,
    que en el teatre de la natura
    som uns pallassos avergonyits.

    Som una tendra caricatura,
    no ens cal cap màscara per fingir,
    però juguem a fer-nos-en burla
    per refrescar-nos que això és així,

    que en el defecte i la desventura
    tothom fulgura i és ben bonic.

  3. Arts de carrer, General 06/09/2021 Àrea de comunicació

    Els testos s’assemblen a les olles

    Per Eduard Ribera, escriptor.

    FOTO: 2013. Pelat. Joan Català. Espectacle a la plaça de les Nacions sense Estat de Tàrrega. © Martí E. Berenguer. Arxiu FiraTàrrega.

    Encara que alguns cops les aparences enganyen, normalment els testos s’acaben assemblant a les olles. En aquest nostre país curull d’acomplexats provincians, sovint la tradició s’ha confós amb una determinada moral, amb el folklore o, encara pitjor, amb l’antítesi de la modernitat. Per pura ignorància, de vegades passa que els que estan a la cua somien ser els primers, els abanderats, els líders, els capdavanters, els excel·lents. I, és clar, ja se sap que l’orgull i la pressa són consellers nefastos. Més que res perquè l’ansietat fa que ens obsedim en objectius inassequibles i ens oblidem de les habilitats que ens són naturals. Fer-se gran, créixer, és esdevenir conscient que, efectivament, els testos s’assemblen a les olles, que no és aconsellable construir en zones inundables, que l’aprenent era la figura idònia en la transmissió dels oficis o que abans de parlar cal escoltar els qui en saben. Malauradament, aquest nostre país curull d’acomplexats provincians sovint avança en direcció contrària, perquè es prenen decisions pensant en abanderar, liderar, ser capdavanters i excel·lir. Per postureig estadístic. Sense tenir en compte el coneixement ancestral del qual som dipositaris i que hauríem de preservar, de totes totes, per a les generacions que ens han de succeir.

  4. Arts de carrer, General 30/08/2021 Àrea de comunicació

    Somni d’una nit de Sol

    Per Oriol Martí Sambola, gestor cultural i exdirector executiu de FiraTàrrega.

    FOTO: 2002. Amor diésel. La Viuda y Sol Picó. Espectacle inaugural de gran format a l’Av. Tarradellas de Tàrrega. © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega.

    I t’ho explica per telèfon: una vegada i una altra, conduint per l’AP-7, Sol Picó assenyalava aquella exposició de carretera: excavadores, braços articulats, rodatges, torns i greix negre, aparcats, expectants, a peu de via. Vull un espectacle amb vosaltres, aparells motoritzats. Conduir-vos, fer-vos viure. Ferros i rodes en escena. Brogireu perillosament, sacsejant tres dones tendres. Viurem, tots, un somni breu sense sentit. Sereu arts de carrer!

    Kike Blanco i Sol Picó. Un(a) vídu(a) i una xe. Al volant David Climent, Joan Manrique i Pablo Molinero. A la pala Leo Castro, Maribel Martínez i Marielle Morales. Valents.

    ELLA –Malvat ! M’has enamorat ! Hauré de lligar-me el cor amb corda per no perdre’l pel camí. O et disseco i t’emporto cap a casa? Ets tan gran i embrutes de gasoil quan et mous pel passadís. Què faig, què fem?

    MÀQUINA –Brrrrrrrrrrrrr, brrrrrrrrrrrr!

    ELLA –I si hi poses de part teva? I si no remugues tant? Treus tant fum, treus tant fum!

    MÀQUINA –Brrrrrrrrrrrrr, brrrrrrrrrrrr!

    És Deus ex machina i una Síndrome d’Estocolm, amor dièsel per a tothom. Somni d’una nit de Sol. FiraTàrrega: no hi ha històries impossibles, ni nits sense teatre, ni places plenes quan tot s’acaba ni places buides quan tot comença. Món, gent, gas, pols, foc, fum, cor, déu, fosc, cant, art, bell, oh!

    Queda inaugurada la vint-i-dosena Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega.

  5. Arts de carrer 23/08/2021 Àrea de comunicació

    Àtoms socials

    Per Josep Perelló, físic i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Líder del grup OpenSystems

    FOTO: 1999. The bells. Els australians 5 Angry Men, a la plaça Major de Tàrrega © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega.

    La població d’una ciutat augmenta de forma molt considerable periòdicament. El fenomen pot explicar-se per l’activació d’un intens camp de força que fa que àtoms de racons geogràfics distants sentin una atracció de naturalesa desconeguda. Els àtoms queden atrapats a la ciutat fins que el camp de força es desactiva, al cap d’uns dies. Observacions més precises permeten afirmar que el camp no té una única font. Respon a una successió d’activacions i desactivacions de camps d’atracció diversos, repartits per la ciutat. Els focus tenen intensitat i durada variable. Els àtoms que senten l’atracció s’ordenen amb una simetria circular que no deixa de ser sorprenent donada la seva coneguda tendència al desordre. La simetria només queda distorsionada per l’arquitectura irregular de l’entorn. En el cas de la foto, la Plaça Major. S’hi observa com el camp de força és creat per un número reduït d’àtoms. Aquests pocs àtoms de naturalesa anòmala situats al centre tenen una formidable capacitat d’atracció. Els àtoms que omplen la plaça queden congelats, malgrat les altes temperatures. La desactivació del camp d’atracció sempre va precedida per l’alliberament d’energia en forma de forts aplaudiments. Aquesta energia compensa l’esforç dels àtoms de naturalesa anòmala que han estat capaços d’atreure la ingent quantitat d’àtoms. Es necessitaran observacions durant com a mínim 40 anys més per tal d’entendre la veritable naturalesa del fenomen.

  6. Arts de carrer, General 16/08/2021 Àrea de comunicació

    Quatre dècades mirant-nos al mirall

    Per Sara Bailac Ardanuy, poeta.

    FOTO: 1986. Albert Vidal. Instal·lació – Performance L’home urbà a la plaça Major de Tàrrega © Assumpta Burgués. Arxiu FiraTàrrega.

    I la imatge que reflectiu
    se us pot desprendre de la persona
    i restar fixa al mirall per sempre.
    Joan Brossa

    Afaitar-se, llegir el diari, escriure a màquina i dormir. Al carrer de Tàrrega, envoltat de tanques, l’any 1986 Albert Vidal exhibia durant 42 hores seguides la vida quotidiana d’un home urbà. Menjar una mica, quedar-se a la lluna, seure al sofà i passejar. L’espectacle de la vida quotidiana que es converteix en mirall que inquieta, que agrada o que horroritza a qui el contempla. La performance que reflecteix imatges -potser amables, potser grotesques- on no sabem, volem o podem reconèixer-nos. Una instal·lació-performance que va passar per zoològics de tot el món amb gran èxit: persones contemplant l’home urbà, vora la gàbia dels ximpanzés, les zebres i els ossos. Un ciutadà normal i corrent, educat, ben vestit, en silenci: un homo sapiens sapiens. Un exercici, podríem dir-ne, antropològic però sobretot provocador. Quants més reflexos hem tingut davant, hem anat a buscar, ens han sorprès tot aquest temps als carrers de Tàrrega? Quantes emocions, reflexions, provocacions han deixat empremta en la ciutat i conformen l’aura que reviu cada setembre? Què han estat aquests 40 anys de Fira sinó quatre dècades posant-nos davant del mirall?

  7. Arts de carrer, General 09/08/2021 Àrea de comunicació

    És el mercat, estúpids!

    Per Josep Manel Busqueta Franco. Pastisser i economista.

    FOTO: 1984. La Cubana. Empedrat Macrobiòtic. Acció a la Plaça Major de Tàrrega coincidint amb el mercat dels dilluns. © Josep Armengol, Gol. Arxiu FiraTàrrega.

    Heròdot d’Halicarnàs explica que Ciro, el rei dels perses, menyspreava els ciutadans d’Atenes, considerava que una comunitat en la que el centre de la seva ciutat l’ocupava el mercat, un espai on els ciutadans acudeixen per enganyar-se els uns als altres, no podia ser una societat sòlida. Avui comprem i venem en bucle. L’aigua, l’aire, la terra, el temps, l’amor, tot es compra, tot es ven, tot és una mercaderia present o potencial a redós del flirteig entre l’oferta i la demanda. Vendre, comprar, quina acció més pulcra, asèptica! El glamur, el desig, l’impuls que ens provoca el darrer anunci publicitari, no ens diuen res dels infants soterrats a les mines de coltan, ni de l’explotació de les dones a les fàbriques tèxtils de Bangladesh, res. Quan tot estarà comprat i venut, només ens quedaran les pedres i el desori d’un món habitat per caricatures humanes cercant, desesperades, comprar la darrera pedra, la darrera vacuna, el darrer alè. De compra, en compra fins a l’ejaculació final! Vull desitjar que no serà així, que amb les darreres pedres en farem una barricada, una intifada definitiva. Que amb la fona de l’amor i la ràbia sabrem on apuntar per llençar la pedra final, per després començar a bastir un món bell, pedra a pedra.

  8. Arts de carrer 02/08/2021 Àrea de comunicació

    40 vegades Tàrrega

    Per Equip FiraTàrrega

    FOTO: 1983. La Farinera. Acció Per saber quina hora és, imitant els personatges d’un carilló gegant, al balcó de l’Ajuntament de Tàrrega © Pau Barceló. Arxiu FiraTàrrega.

    La Fira va néixer el 1981 com una gran celebració comunitària, com una benvinguda a la democràcia, com una recuperació del carrer com a espai per a la cultura i la convivència ciutadana. Aquest esperit ha perdurat i avui és plenament vigent, més encara després d’aquesta llarga pandèmia que ens ha mantingut distanciats i aïllats. Han passat 40 anys i FiraTàrrega és un referent per a les arts de carrer i el mercat internacional d’arts escèniques més significatiu de la geografia peninsular. L’espai públic és el seu tret principal d’identitat, on les arts escèniques desenvolupen la imaginació i l’esperit crític i s’impliquen amb la ciutadania, amb la memòria, amb la diversitat, amb el territori. És des d’aquesta contribució a la construcció d’un imaginari compartit que ens sedueix la idea de dedicar un espai a recordar d’on venim: en setmanes consecutives, us oferim els textos del suplement 40 anys inclosos al programa de FiraTàrrega 2021, una mirada curiosa i asíncrona a 8 moments especials de la història de la Fira, comentats per persones que poden ajudar-nos a llegir més enllà dels records i a veure-hi més enllà de les imatges. En aquesta fotografia de 1983, Pau Barceló va immortalitzar La Farinera donant vida als personatges d’un carilló gegant i construint una metàfora sobre el temps, al balcó de l’Ajuntament de Tàrrega.

Cerca al web

×