Blog de FiraTàrrega

RSS
  1. Acompanyament, Arts de carrer, Espai públic, FiraTarrega, Territori Creatiu 24/04/2023 Àrea de comunicació

    Complicitats perquè les creacions escèniques arribin a bon port

    Presentació del programa Territori Creatiu 2023

    D’ençà de 2007, en què vam posar els fonaments del programa d’acompanyament als processos de creació escènica Territori Creatiu, amb les primeres residències i laboratoris de creació, l’estructura de FiraTàrrega ha realitzat un aprenentatge continu i ha adquirit una experiència que li ha permès afinar no només els objectius, la metodologia i els serveis sinó també la filosofia que ha d’impregnar tot aquest recorregut.
    A data d’avui, les companyies i creadors que són seleccionats en els programes d’acompanyament de FiraTàrrega es beneficien d’una sèrie de recursos per a la recerca, la innovació, l’experimentació i la creació en arts de carrer i espai públic. I, malgrat els errors que encara puguem cometre, tenim clar que acompanyar un procés de creació escènica té a veure amb escoltar les necessitats dels creadors i professionals, intercanviar impressions sobre les idees que van aflorant i oferir guiatge i assessorament en diferents àmbits: en el de la recerca, en l’artístic, en el de producció, gestió i logística, així com en el de mercat, exhibició i distribució de la peça. Llegir més…

  2. Arts de carrer, Espai públic, FiraTarrega, Territori Creatiu 17/08/2022 Àrea de comunicació

    A propòsit de Desclòs

    Per Ignasi Busqueta. Rúbrica Teatre

    Desclòs, de Rúbrica teatre

    Desclòs, de Rúbrica Teatre ha format part del programa Territori Creatiu i es presenta a FiraTàrrega 2022.

    Imagina per un moment que quan vas a obrir l’aixeta ja no raja aigua. Que passen els dies i l’aigua no retorna a les nostres llars.
    Amb l’aigua fem coses que van molt més enllà de la pura necessitat material. És la font de la nostra vida. L’aigua dignifica la vida de les persones, els retorna la higiene, els ajuda a encaminar les seves vides. L’aigua és salut. I quantes persones regalarien tot el que tenen per recuperar un bri de salut?
    Gràcies a l’aigua ens permetem recuperar la carícia cap al nostre cos, ens tornem permeables amb el que ens envolta i ens permetem tornar a començar, mirar-nos de nou al mirall i redescobrir el nostre rostre. L’aigua ens recorda que en el fons tot està banyat per un caràcter, un impuls, una voluntat, una personalitat compartida i invisible que ens iguala de forma radical. Tot ésser viu es relaciona amb l’aigua. Quan ens formem com a mamífers en el ventre de les nostres mares ja estem envoltats d’aigua.
    Sigui quin sigui el continent en el que has nascut, en els textos més antics de qualsevol cultura, l’aigua hi apareix com un element o símbol amb el que sempre ens em relacionat. Parlar del dret a l’aigua és parlar de quelcom que transcendeix el fet material i necessari. L’aigua en cada gota guarda una petita conservació de tota la nostra història. El Desclòs ens porta a reviure aquesta empatia radical i ens recorda que cada cop que embotellem l’aigua ens convertim en titelles de pols de tots aquells que la tenen empresonada.
    Què podem fer? Què volem fer?
    Com a humanitat podem pensar, a nivell moral, el que està bé i el que està malament. Èticament com a societat podem tenir un projecte de sostenibilitat. Espiritualment podem venerar les muntanyes, els rius, i ballar-li al déu de la pluja….
    Però ens oblidem que la qüestió ens transcendeix, que els eixos del poder liberal no deixaran mai d’apuntar cap a la mateixa diana. Una diana que s’expressa amb la màxima: privatització implica més competitivitat i això repercuteix amb més beneficis cap al capital privat. Hem convertit el planeta en un gran supermercat.
    Però també hem oblidat que l’aigua disposa de caràcter propi. I quan s’expressa, igual que qualsevol element, és ferotge. I sempre acaba per trencar els murs i obrir-se camí de nou.
    Aquest caràcter per més repressió i opressió cultural amb que és vulgui vestir la humanitat, mai serà controlable. I qui sap si un bon dia, de nou, la rauxa ferotge de l’aigua i la llibertat tornaran a dansar sobre la terra fent-la tremolar i recordant-nos que qualsevol de nosaltres té la clau per fer que aquesta dansa comenci.

  3. Arts de carrer, Comunitat, Espai públic, Espectacles, Festivals, FiraTarrega, General, Política cultural, Programació 02/06/2022 Àrea de comunicació

    Es pot o no es pot?

    Què es pot fer avui dia a l’espai públic?

    Per Sergi Estebanell

    Fa uns quants anys que em faig aquesta pregunta a la qual encara no li he trobat una resposta que em deixi completament tranquil.

    Miro al meu voltant i sento que estem cada vegada més controlats i amb més por, sento que en aquests darrers anys ens hem tornat més dòcils i complaents, a la vegada que més vulnerables emocionalment.

    Crec que s’ha accentuat una fractura social entre els qui encara creiem que hem de cercar els impossibles i entre els qui hem acceptat les regles del joc tal i com són i no mirem més enllà.

    Em fa por veure que hi ha gent que té cada vegada més pors, perquè la por anul·la la creativitat i sense creativitat deixarem de creure que hi ha portes i finestres que ens poden dur a llocs desconeguts.

    Sabem que hi ha moltes coses que es no es poden fer a l’espai públic, i quan dic que no es poden fer no vull dir que no es poden fer, sinó que estan regulades i, per tant, si les fas obtindràs una penalització, una multa, una sanció.

    De vegades econòmica, de vegades fins i tot penal i de vegades —i aquesta és potser la que em fa més por— una sanció moral que pot arribar de qui menys t’ho esperes.

    Hi ha persones, habitants de l’espai públic com tots nosaltres, que creuen ser jutges del que es pot i no es pot fer i que enfront de qualsevol signe de “anormalitat/creativitat” no dubten a fer a través de la seva mirada o paraules un judici al que estàs fent.

    La por a la penalització, al judicis i al que diran està soscavant per moments el poder creatiu, que ens permet imaginar altres possibilitats enfront al que en principi no es podria fer, al que es dictaminat com a «normal».

    Però, què és «normal» o no ho és? Què hauria d’estar prohibit o no? Quins espectacles es poden fer o no a l’espai públic i per quines raons? Quines de les bases establertes estan limitant la llibertat d’expressió? Llegir més…

  4. Arts de carrer, Espai públic, General 11/03/2022 Àrea de comunicació

    Ens espera l’inesperat

    Eléctrico 28 a FiraTàrrega 2021 © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega

    Eléctrico 28 – FiraTàrrega 2021 © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega

    Els darrers temps, la nostra comoditat i la nostra seguretat han saltat pels aires. A la nostra vida privada i a la nostra vida pública. Ens hem hagut d’acostumar a viure en la incertesa i a restar en l’expectativa del que pugui passar. Primer, amb la pandèmia. Després, amb l’evidència que el canvi climàtic té afectacions clares i visibles al planeta. Ara, amb una guerra als confins d’Europa que posa sobre la taula un munt de preguntes i posa en dubte un munt de respostes. Diguem que la incertesa s’ha instal·lat en el nostre dia a dia i posa en crisi la zona de confort en la qual estàvem establerts fins fa quatre dies. Llegir més…

Cerca al web

×