Blog de FiraTàrrega

RSS
  1. Arts de carrer, Espai públic, FiraTarrega, Territori Creatiu 17/08/2022 Àrea de comunicació

    A propòsit de Desclòs

    Per Ignasi Busqueta. Rúbrica Teatre

    Desclòs, de Rúbrica teatre

    Desclòs, de Rúbrica Teatre ha format part del programa Territori Creatiu i es presenta a FiraTàrrega 2022.

    Imagina per un moment que quan vas a obrir l’aixeta ja no raja aigua. Que passen els dies i l’aigua no retorna a les nostres llars.
    Amb l’aigua fem coses que van molt més enllà de la pura necessitat material. És la font de la nostra vida. L’aigua dignifica la vida de les persones, els retorna la higiene, els ajuda a encaminar les seves vides. L’aigua és salut. I quantes persones regalarien tot el que tenen per recuperar un bri de salut?
    Gràcies a l’aigua ens permetem recuperar la carícia cap al nostre cos, ens tornem permeables amb el que ens envolta i ens permetem tornar a començar, mirar-nos de nou al mirall i redescobrir el nostre rostre. L’aigua ens recorda que en el fons tot està banyat per un caràcter, un impuls, una voluntat, una personalitat compartida i invisible que ens iguala de forma radical. Tot ésser viu es relaciona amb l’aigua. Quan ens formem com a mamífers en el ventre de les nostres mares ja estem envoltats d’aigua.
    Sigui quin sigui el continent en el que has nascut, en els textos més antics de qualsevol cultura, l’aigua hi apareix com un element o símbol amb el que sempre ens em relacionat. Parlar del dret a l’aigua és parlar de quelcom que transcendeix el fet material i necessari. L’aigua en cada gota guarda una petita conservació de tota la nostra història. El Desclòs ens porta a reviure aquesta empatia radical i ens recorda que cada cop que embotellem l’aigua ens convertim en titelles de pols de tots aquells que la tenen empresonada.
    Què podem fer? Què volem fer?
    Com a humanitat podem pensar, a nivell moral, el que està bé i el que està malament. Èticament com a societat podem tenir un projecte de sostenibilitat. Espiritualment podem venerar les muntanyes, els rius, i ballar-li al déu de la pluja….
    Però ens oblidem que la qüestió ens transcendeix, que els eixos del poder liberal no deixaran mai d’apuntar cap a la mateixa diana. Una diana que s’expressa amb la màxima: privatització implica més competitivitat i això repercuteix amb més beneficis cap al capital privat. Hem convertit el planeta en un gran supermercat.
    Però també hem oblidat que l’aigua disposa de caràcter propi. I quan s’expressa, igual que qualsevol element, és ferotge. I sempre acaba per trencar els murs i obrir-se camí de nou.
    Aquest caràcter per més repressió i opressió cultural amb que és vulgui vestir la humanitat, mai serà controlable. I qui sap si un bon dia, de nou, la rauxa ferotge de l’aigua i la llibertat tornaran a dansar sobre la terra fent-la tremolar i recordant-nos que qualsevol de nosaltres té la clau per fer que aquesta dansa comenci.

  2. Arts de carrer, Comunitat, Espai públic, Espectacles, Festivals, FiraTarrega, General, Política cultural, Programació 02/06/2022 Àrea de comunicació

    Es pot o no es pot?

    Què es pot fer avui dia a l’espai públic?

    Per Sergi Estebanell

    Fa uns quants anys que em faig aquesta pregunta a la qual encara no li he trobat una resposta que em deixi completament tranquil.

    Miro al meu voltant i sento que estem cada vegada més controlats i amb més por, sento que en aquests darrers anys ens hem tornat més dòcils i complaents, a la vegada que més vulnerables emocionalment.

    Crec que s’ha accentuat una fractura social entre els qui encara creiem que hem de cercar els impossibles i entre els qui hem acceptat les regles del joc tal i com són i no mirem més enllà.

    Em fa por veure que hi ha gent que té cada vegada més pors, perquè la por anul·la la creativitat i sense creativitat deixarem de creure que hi ha portes i finestres que ens poden dur a llocs desconeguts.

    Sabem que hi ha moltes coses que es no es poden fer a l’espai públic, i quan dic que no es poden fer no vull dir que no es poden fer, sinó que estan regulades i, per tant, si les fas obtindràs una penalització, una multa, una sanció.

    De vegades econòmica, de vegades fins i tot penal i de vegades —i aquesta és potser la que em fa més por— una sanció moral que pot arribar de qui menys t’ho esperes.

    Hi ha persones, habitants de l’espai públic com tots nosaltres, que creuen ser jutges del que es pot i no es pot fer i que enfront de qualsevol signe de “anormalitat/creativitat” no dubten a fer a través de la seva mirada o paraules un judici al que estàs fent.

    La por a la penalització, al judicis i al que diran està soscavant per moments el poder creatiu, que ens permet imaginar altres possibilitats enfront al que en principi no es podria fer, al que es dictaminat com a «normal».

    Però, què és «normal» o no ho és? Què hauria d’estar prohibit o no? Quins espectacles es poden fer o no a l’espai públic i per quines raons? Quines de les bases establertes estan limitant la llibertat d’expressió? Llegir més…

  3. Arts de carrer, Espai públic, General 11/03/2022 Àrea de comunicació

    Ens espera l’inesperat

    Eléctrico 28 a FiraTàrrega 2021 © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega

    Eléctrico 28 – FiraTàrrega 2021 © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega

    Els darrers temps, la nostra comoditat i la nostra seguretat han saltat pels aires. A la nostra vida privada i a la nostra vida pública. Ens hem hagut d’acostumar a viure en la incertesa i a restar en l’expectativa del que pugui passar. Primer, amb la pandèmia. Després, amb l’evidència que el canvi climàtic té afectacions clares i visibles al planeta. Ara, amb una guerra als confins d’Europa que posa sobre la taula un munt de preguntes i posa en dubte un munt de respostes. Diguem que la incertesa s’ha instal·lat en el nostre dia a dia i posa en crisi la zona de confort en la qual estàvem establerts fins fa quatre dies. Llegir més…

  4. Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, Suport a la Creació 25/10/2021 Àrea de comunicació

    Tornar

    Finlàndia. La Veronal. FiraTàrrega 2010 © Elba Romero

    Finlàndia. La Veronal. FiraTàrrega 2010 © Elba Romero

    Per Marcos Morau, director de La Veronal

    Tornar.

    Érem joves, els obstacles no tenien encara forma de monstre, ni teníem símptomes de cansament i ens semblava que podia seguir sent així per sempre.
    Al nostre voltant observàvem un món nou, ple de vida, de moviment, d’un progrés incansable i sentíem en nosaltres el vigor i l’ànim necessaris per mantenir el pas fins a arribar a algun lloc.
    Érem joves quan vam aterrar per primera vegada a FiraTàrrega. Llegir més…

  5. Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, La Llotja, Política cultural, Professionals 18/10/2021 Àrea de comunicació

    Què hi pinteu aquí?

    Per Ester Bartomeu, vicepresidenta de l’AADPC.

    Acte celebració 40è aniversari FiraTàrrega. Foto: Núria Boleda

    Acte celebració 40è aniversari FiraTàrrega. Foto: Núria Boleda, 2021

    Fa 40 anys estàvem en un moment convuls de revolució social: l’intent d’assassinat del Papa, l’intent d’assassinat del president dels Estats Units, el cop d’estat del 23F… Per tant, havien de sorgir coses noves per sortir de la depressió, de l’opressió… i, evidentment, la cultura havia d’estar a l’alçada i abanderar la lluita. Van néixer Vol Ras, El Tricicle, La Cubana, i tants altres. Llegir més…

  6. Arts de carrer, FiraTarrega, Política cultural 11/10/2021 Àrea de comunicació

    Llarga vida a la Fira

    Per Pau Llacuna i Ortínez. Exdirector executiu de FiraTàrrega

    Foto: Pau Llacuna

    Quan la Natàlia Lloreta, la directora executiva, em va demanar que expliqués, en aquest acte del 40è aniversari, una vivència personal relacionada amb la Fira, inicialment vaig pensar en tres frases, que tot sovint utilitzava en la gestió quotidiana de la Fira. Llegir més…

  7. Arts de carrer, General 04/10/2021 Àrea de comunicació

    No deixeu d’emocionar-nos

    Per Jordi Muntada. Espectador de la Fira

    Jordi Muntada

    Amb aquest text de Jordi Muntada iniciem la publicació d’una sèrie de 4 articles que recullen les intervencions que es van fer en el marc de l’acte de celebració dels 40 anys de la Fira a la plaça dels Comediants de Tàrrega, el 9 de setembre de 2021.

    Ara fa 40 anys que vaig sortir a fer un tomb pels carrers de Tàrrega. Era la festa major i em vaig trobar que hi passaven coses que no havia vist mai, cercaviles imparables, titelles gegants, que si el sol, que si la nit, dracs, fum… Llegir més…

  8. Arts de carrer 20/09/2021 Àrea de comunicació

    El teatre, eina de transformació social

    Per Maite Trepat, directora del Grup Alba, entitats d’economia social.

    FOTO: 2019. Mission Roosevelt. Tony Clifton Circus. Espectacle que visibilitzava les dificultats inherents a les limitacions físiques en l’espai urbà © Martí E. Berenguer. Arxiu FiraTàrrega.

    L’espectacle Mission Roosevelt de Tony Clifton Circus ens aporta el gran valor social del teatre, aquell paper que durant molts anys la Fira ha vetllat per aconseguir: commoure, sensibilitzar, experimentar en primera persona i, si ha calgut, riure’s de la diferència, de les barreres que com a societat tenim, per ajudar a trencar murs. Amb una gran frescor, trencant tabús, amb diversió i humor, Mission Roosevelt no deixa indiferents els espectadors, que passen a ser actors, asseguts en una cadira de rodes, experimentant una vivència que els marcarà de per vida, sortint de l’espectacle amb una altra mirada envers les persones que tenen la mobilitat reduïda, exclosos de moltes oportunitats, i esdevenint agents de canvi. Quin gran encert de la Fira programar un espectacle que converteix el teatre en una eina potent i inspiradora de transformació social.

  9. Arts de carrer 13/09/2021 Àrea de comunicació

    Sonet als 40 anys de FiraTàrrega

    Per Josep Pedrals, poeta.

    FOTO: 2017. Momentos estelares de la humanidad. Eléctrico 28. Espectacle basat en el llibre homònim de Stefan Zweig. © Martí E. Berenguer. Arxiu FiraTàrrega.

    Cada adormir-se fa de mesura
    del comediant que portem a dins
    quan ens forcem en la positura
    per fer-nos creure que ja dormim.

    No cal mirar-nos de gaire altura
    per adonar-se que som petits,
    que en el teatre de la natura
    som uns pallassos avergonyits.

    Som una tendra caricatura,
    no ens cal cap màscara per fingir,
    però juguem a fer-nos-en burla
    per refrescar-nos que això és així,

    que en el defecte i la desventura
    tothom fulgura i és ben bonic.

  10. Arts de carrer, General 06/09/2021 Àrea de comunicació

    Els testos s’assemblen a les olles

    Per Eduard Ribera, escriptor.

    FOTO: 2013. Pelat. Joan Català. Espectacle a la plaça de les Nacions sense Estat de Tàrrega. © Martí E. Berenguer. Arxiu FiraTàrrega.

    Encara que alguns cops les aparences enganyen, normalment els testos s’acaben assemblant a les olles. En aquest nostre país curull d’acomplexats provincians, sovint la tradició s’ha confós amb una determinada moral, amb el folklore o, encara pitjor, amb l’antítesi de la modernitat. Per pura ignorància, de vegades passa que els que estan a la cua somien ser els primers, els abanderats, els líders, els capdavanters, els excel·lents. I, és clar, ja se sap que l’orgull i la pressa són consellers nefastos. Més que res perquè l’ansietat fa que ens obsedim en objectius inassequibles i ens oblidem de les habilitats que ens són naturals. Fer-se gran, créixer, és esdevenir conscient que, efectivament, els testos s’assemblen a les olles, que no és aconsellable construir en zones inundables, que l’aprenent era la figura idònia en la transmissió dels oficis o que abans de parlar cal escoltar els qui en saben. Malauradament, aquest nostre país curull d’acomplexats provincians sovint avança en direcció contrària, perquè es prenen decisions pensant en abanderar, liderar, ser capdavanters i excel·lir. Per postureig estadístic. Sense tenir en compte el coneixement ancestral del qual som dipositaris i que hauríem de preservar, de totes totes, per a les generacions que ens han de succeir.

Cerca al web

×