Territori Creatiu

RSS
  1. Arts de carrer, Arts escèniques, Espectacles, Festivals, FiraTarrega, Suport a la Creació 06/03/2017 Àrea de comunicació

    Poetry in action. Or some ways to go when something first starts

    By Eva Marichalar-Freixa. Creator, arts based methods researcher@virginiafochs

    Aquest text és una justificació i un document de partida del projecte internacional A Ferida / La Herida, coproduït entre el festival Imaginarius i FiraTàrrega que té una clara voluntat de diàleg artístic entre creadors catalans i portuguesos al voltant del concepte de la memòria. L’espectacle resultant s’exhibirà a l’edició 2017 de FiraTàrrega.

    Here is some first data: City of Tàrrega, 2016/11/20 – 2016/11/23. During these days, Fira Tàrrega and Festival Imaginarius brought together a group of Catalan and Portuguese artists to set up the basis of a new project for research and co-creation between both countries; each artist was asked to create and perform a solo piece that would then be a part of a dialogue between them all. Some more data to continue: Our memories as a keystone to trigger conversations between two countries that have grown up turning their back on each other. Our memories as an opportunity for each artist to explore beyond his/her previous boundaries, simultaneously enhancing personal singularity. Our memories as a collective place where to dig into intimacy, so that we can then put them into conversation. This coproduction between both festivals will see its first premiere next spring at Festival Imaginarius, and then again in a new setting at FiraTàrrega in September. Confirmed artists are Rui Paixão, Catarina Campos, Alba Torres, Pau Masaló Llorà, Quim Giron Figuerola, and artistic director Julieta Aurora Santos.
    On that first intensive meeting back in November, after being contacted by both festivals to outline and coach a methodology for this start-up encounter, I met the group with a very specific goal in mind: creating situations where active listening and favourable conditions for acknowledging one another could emerge. Each one should be introduced to the rest of the group by the means of the experience that was being shared by the whole group. Each one’s singularity should get the chance to be recognized at its right time during these first days, having also the opportunity to share previous personal creations and a professional profile that would then increase the possibilities of this collective project. Situations where outlined as in a three days dérive. I chased for those moments where to get lost and those where to be found, some moments to walk and some others to sit down around a table settled with some food and drinks, moments in solitude and moments to feel each other’s nearness, moments to talk to oneself and moments where to hold long and passionate conversations all together. Those where optimal moments to build up the foundational agreements of the whole process that was about to start: What was important for us to talk about? Which landscapes would take us and our stories in? What channels could facilitate growing up our conversations over the distance? How were we going to deal with production terms and conditions? It was important for me that each single decision to be made brought within the same melody, the same aesthetics that we could later on identify when enjoying the final performance first in Santa Maria da Feira and then in Tàrrega. During these days, I focused on those in-between spaces and times where nothing seems to happen, nevertheless, the most essential is being revealed. I cared for facilitating spaces and times where the group could build up a frame of mutual understanding where to go back to when feeling lost, a place where to feel at home quick after meeting again for intensive rehearsals before both premieres. After our kick-off encounter in Tàrrega, the team would be creating apart together; that is, they should start creating their solo pieces and the narrative that would join them all miles away from each other. Distance is a hard condition to play with; we knew that at some point, we would end up facing disenchantment. Therefore, building up a symbolic house which hosted the aesthetics of the relations braided on those first days was not only a key condition to overcome future concerns, but also the core of a previous need that would shift us from the pre-established idea of site-specific to that one of symbolic-specific, as I like to call it. It was during our stay in Tàrrega when we could feel the symbolic growing up strongly as a place, a house, a key idea, the heart of the creation. Translating that into words, the group decided to call it LA HERIDA / A FERIDA. Wounds came up as the formalization of all those agreements made during that first encounter, an appropriation of the concept that both festivals had asked us all to start up with, the official title and yet a symbolic space –that is, our home, our island, silence, a circle, a hole, flat and dimensional, a lived space, a space for deconstruction and construction, prohibition, omission, farce, disorder. Llegir més…

  2. Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, Estudis, Festivals, FiraTarrega, Formació, Política cultural, Públics, Suport a la Creació 15/10/2016 Àrea de comunicació

    FiraTàrrega i les arts de carrer o transformació, vivència, impacte i valor

    Fent una mirada enrere als seus 36 anys de (pleníssima) vida, una de les particularitats de FiraTàrrega és que sempre ha estat en procés de transformació. Fer-ne un estat de la qüestió estàtic comporta el risc que la fotografia surti moguda. I no pas com a inconvenient, sinó com a virtut (pràcticament necessitat) que ha fet que avui, després d’aquell llunyà 1981 (primera edició de la Fira) aquesta celebració escènica sigui plenament vigent als nostres temps.

    FiraTàrrega està en aquestes últimes edicions culminant un procés de transformació que s’explica pel desplegament, sofisticació i diversificació del foment i l’estímul de la creació catalana en general i de les arts de carrer en particular. Així, si històricament FiraTàrrega havia estat un espai d’exhibició escènica i de mercat professional, avui aquesta pota es complementa amb dos altres eixos: d’una banda, el Programa de Suport a la Creació, basat en coproduccions i residències creatives de projectes escènics que pel seu caràcter fràgil, singular i necessari (cal no oblidar la condició de servei públic de FiraTàrrega) requereixen d’un acompanyament artístic, tècnic, empresarial, comunicatiu, etc. D’altra banda, en els últims anys hem entès que el treball de laboratori de creativitats vinculades a l’espai públic i la no-convencionalitat també es pot canalitzar a través de la formació. D’aquí en sorgeixen els estudis propis de Màster i Postgrau nascuts el 2013 i que desenvolupem amb la complicitat i l’acompanyament de la Universitat de Lleida.

    ccot026

    Llegir més…

  3. Art comunitari, Arts de carrer, Festivals, FiraTarrega, Públics 13/06/2016 Àrea de comunicació

    Com sona un vaixell quan s’enfonsa?

    Per Carla Rovira

    En el marc de l’acord entre FiraTàrrega i l’Ansan Street Arts Festival (Corea del Sud) per a la mobilitat artística, dos creadors, una catalana i un coreà, visiten aquest 2016 de manera creuada els respectius esdeveniments. D’aquesta manera, el creador Lee Cheuslsong assistirà a l’edició d’enguany de la Fira. Per la part catalana, l’artista Carla Rovira va viatjar el passat mes d’abril al festival d’Ansan amb While the Machine keeps on running, una versió lliure d’Antígona. Aquesta obra, representada amb adolescents de la ciutat, va concebre’s com un mitjà escènic per afrontar el dol social de l’esfondrament del ferri Sewol el 16 d’abril de 2014, amb la mort de 304 persones, moltes de les quals eren estudiants de la ciutat d’Ansan. Llegiu-ne la crònica de la mateixa Carla Rovira, a qui li agraïm i li reconeixem la profunda valentia i generositat per haver afrontat un repte tan ambiciós des d’un punt de vista emocional. Felicitats.

    15 d’abril de 2016, plaça central de l’avinguda on es durà a terme el festival d’arts de carrer a Ansan, Corea del Sud. Un grup d’adolescents frenen l’entrada dels adults a la part central de l’àgora: és un espai exclusiu per a les menors de 20 anys, l’edat en què es compleix la majoria d’edat al país. Les cares esperen amb solemnitat, les mirades atentes a una pantalla que passa en loop imatges d’un naufragi, el del ferri Sewol, del qual l’endemà es commemora el segon aniversari. Per primer cop, perquè l’any anterior va ser prohibit l’homenatge en record de les víctimes. Tampoc l’any anterior es va celebrar el festival; aquest cop sí, per retre homenatge a les víctimes. Llegir més…

  4. Arts escèniques, Festivals 04/08/2014 Àrea de comunicació

    Machos alfa

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 04/08/14. Llegiu-lo a la revista

    Hay que ver lo aburrida que es la cultura en masculino. Qué cansinos los machos alfa –y lo de macho alfa va también por muchas mujeres-. Qué interés pueden tener los proyectos personalistas, los patriarcados y las torres de marfil.

    Con la testosterona también relaciono las palabras proscriptor, gurú, altavoz o antena. Cómo nos gustan los profetas y las meadas en las esquinas, pensar poco y compartir menos. Llegir més…

  5. Arts de carrer, Arts escèniques, Festivals 29/04/2014 Àrea de comunicació

    El buen tiempo

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 24/04/14. Llegiu-lo a la revista

    Un periodista me pregunta en una fiesta si esto de las artes de calle va en serio. Yo me pregunto si esto del periodismo también. Aprovecho y me quejo a alguien de una desafortunada editorial en un programa catalán de radio de máxima audiencia acerca del circo que se hace en casa, y recomiendo también la programación -estupenda iniciativa- del Mercat de les Flors con ‘El circ d’ara mateix’. Coincido con alguien en que dedicarse a nuestro oficio es cuestión de militancia, activismo y mucha vocación. Alguien que acabo de conocer me dice que nos quejamos mucho y que si saliéramos más comprobaríamos que no vivimos un momento creativo tan conservador. Yo le contesto que nuestra misión es quejarnos, siempre, y sentir la necesidad de ir más allá con todo lo que hacemos. Una amiga periodista me recuerda todavía sorprendida que mi tío no tiene ni idea de dónde trabajo y menos de la clase de espectáculos que suelo aplaudir. Me enoja el objetivo de un artista de circo recién graduado en Francia: monta una compañía de circo de calle que entiende la calle como un medio para llegar a la sala. Abro el teléfono y veo que otra amiga, de vacaciones en Suiza, acaba de colgar en Facebook algo sobre unos malabares con sierras eléctricas y me acuerdo de los suecos ‘Burn Out Punks’ y de lo poco que han girado por el sur de Europa. Pensando en Suecia, le hablo y hablo a alguien de la necesidad de sacudir la universidad y acercarla a la realidad, de la falta de investigación teórica en el ámbito de las artes de calle, de la ausencia total de la disciplina en los currículos académicos. Al final de la velada me duele la cabeza. No tiene que ver con la bebida. Tiene que ver con lo mucho que he hablado, con las quejas, la actitud negativa, y una cierta toxicidad ambiental. Llegir més…

  6. Festivals 03/03/2014 Àrea de comunicació

    Pequeño gran inventario (I)

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 03/03/14. Llegiu-lo a la revista

    ‘Malá Inventura Festival of New Theatre’ podría traducirse como pequeño inventario de nuevo teatro. Se trata de un catálogo de piezas únicas, un repaso a lo mejor de la temporada anterior concentrado en sólo una semana, cada febrero, en Praga, desde hace doce años. Las producciones nacionales e internacionales presentadas se exhiben en ocho salas, probablemente las ocho instituciones checas más abiertas en la actualidad a la escena postdisciplinar. Son Studio Alta, Archa Theatre, the New stage of the National Theatre, Alfred ve dvoře Theatre, Ponec Theatre, Studio Hrdinů, Meetfactory and The Experimental Venue Roxy / Nod. La red ‘Nová Síť’ está a cargo de la coordinación, se trata de una red muy activa que agrupa diferentes proyectos culturales de la zona, relacionados todos con el apoyo a la creación más comprometida y menos convencional. Llegir més…

  7. Arts escèniques, Espectacles, Festivals 13/01/2014 Àrea de comunicació

    ‘Drôles de Noëls’

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 29/12/13. Llegiu-lo a la revista

    A mediados de diciembre se otorgaban en la carpa del circo Raluy, instalada en el puerto de Barcelona hasta el nueve de febrero, los premios Zirkólika de circo. Ya en su cuarta edición, y tras vivir algún momento complicado, puede decirse que se han convertido en una cita importante para la profesión. Se trata de una fiesta que reconoce y da notoriedad a las acciones de circo que se llevan a cabo en Cataluña. Estaba todo el mundo: artistas, instituciones, prensa… y también espectadores que asistían a la gala que se llevó a cabo una vez finalizada la entrega de premios, un entretenimiento concebido para la ocasión dirigido por Jordi Purtí y presentado por Marcel Gros. Llegir més…

  8. Arts de carrer, Festivals, Política cultural 12/11/2013 Àrea de comunicació

    La sombra del paisaje

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 11/11/13

    El otoño lleva a Olot innumerables grupos de turistas. El paisaje en esta época es una atracción impresionante a la que los foráneos nos entregamos atónitos. El entorno natural y la historia de la zona han convertido la capital de la Garrotxa en una postal insólita, en la que la gastronomía y la cultura también funcionan como motores turísticos importantes.

    El entorno natural ha protagonizado muchos de los proyectos culturales nacidos en la localidad. La sombra del paisaje ha recorrido y recorre producciones, ciclos, festivales y programaciones. Entre los relacionados con las artes escénicas, el desaparecido Panorama o ‘Sismògraf’, el festival especializado en danza y paisaje. Llegir més…

  9. Arts de carrer, Arts escèniques, Festivals, Públics 05/11/2013 Àrea de comunicació

    Itineràncies

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 03/11/13

    En los pueblos pasan cosas. Pasan a otro ritmo o pasan menos, pero pasan. Que puedan pasar más es otra historia.

    Hay gente para todo y todo tipo de lugares, pero no todos los pueblos son aburridos. Siempre hay locos dispuestos a revolucionarlos. Locos e iniciativas valientes que tenemos que apoyar cuando aparezcan. Contribuir a desplazar la capitalidad cultural de la metrópolis. Sobre todo cuando se trata de acciones que aportan color al paisaje adusto por el que normalmente pisamos.

    Prats de Lluçanès es un municipio de la provincia de Barcelona de unos 2700 habitantes. Los domingos de otoño atrae visitantes en busca de setas, el mercado semanal, o bien una buena comida. El otoño también es temporada de artes escénicas, de elaboración de uno de los platos culturales fuertes de la comarca, muy humilde en la factura, pero de gran envergadura creativa. Llegir més…

  10. Arts escèniques, Festivals, General, Política cultural, Professionals 04/11/2013 Oriol Martí i Sambola

    Manifest i recomanacions de l’IETM en favor del suport al sector cultural grec

    El passat mes d’octubre es va realitzar a Atenes la trobada de tardor 2013 de l’IETM, la xarxa internacional de festivals i esdeveniments culturals vinculats a les arts escèniques contemporànies.

    Les jorandes d’octubre han estat més que una reunió de l’IETM. Organitzar un esdeveniment a Atenes era tota una declaració d’intencions. L’equip organitzatiu grec va demostrar al seu govern i societat i a tots els visitants a les joranades provinents d’arreu del món que encara els queda creativitat i responsabilitat, malgrat que això no s’acompanyi amb suport econòmic. Per tal de posar de manifest el suport i la solidaritat amb els professionals de la cultura grecs, l’IETM d’Atenes va tancar-se amb la redacció i lectura pública d’un manifest i una llista de recomanacions recollides durant les tres jornades de treball.

    Us en reproduim aquí el contingut original >> MANIFESTO + RECOMMENDATIONS. IETM.

     

     

     

Cerca al web

×