Territori Creatiu

RSS
  1. Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Política cultural 20/04/2012 Àrea de comunicació

    L’imprescindible renaixement de les arts de carrer

    Per Àngel Mestres (@mestresbcn), ponent de la jornada ‘Les arts de carrer en temps de crisi’ Tàrrega 24/04/2012
    “La política cultural es tan antigua como el primer espectáculo de teatro para el que fue necesario obtener una autorización previa, contratar actores o cobrar por la entrada. En otras palabras, tan antigua como Grecia, más antigua que el Imperio romano, cuna de Mecenas, promotor del arte y de la cultura. Por lo menos tan antigua como el Renacimiento italiano y el dinero de los Medici, sin el cual un acervo majestuoso de obras primas no habría surgido ante los ojos admirados de los siglos posteriores. Incluso, antigua como la Revolución francesa, que abre “al público” las puertas de las bibliotecas y de los museos y hace surgir la política cultural como un proyecto verdaderamente social”.                                 
    Teixeira Coelho
    INTRODUCCIÓ

    Correm el risc de deixar de considerar el carrer com un espai públic, sinó senzillament com un mer trànsit entre els espais privats que componen la ciutat i la vida particular.

    Però el carrer segueix sent l’espai de trobada amb l’altre. Encara que l’altre sigui ignorat, invisible. És el lloc on m’adono dels nous habitants de la meva ciutat. On els reconec, els faig humans i els trec dels números i de les estadístiques. És al carrer on m’hi acosto, els oloro, els toco, els miro. Per més que intento passar de pressa, desaparèixer del carrer, no em queda altre remei que transitar-hi. La por em farà córrer, saltar, ignorar, silenciar, però mai aconseguirà que deixi de notar presències, de sentir que l’altre deixa de ser llunyà perquè comparteix carrer amb mi.
    És al carrer on veig les noves cultures, compro als nous mercaders, escolto altres idiomes, entenc nous llenguatges. És al carrer on neixen els nous codis, aquests que pretenen créixer al marge de les cultures dominants. Dels mitjans establerts. És el carrer qui al final accepta o rebutja al nou. Qui incorpora i deixa pujar a les cases les noves maneres d’estar. Però és també qui pot tancar portes a les diferències i aïllar-les i marginar-les.

    Llegir més…

Cerca al web

×