Blog de FiraTàrrega

RSS
  1. Arts de carrer, Arts escèniques, Política cultural 25/03/2014 Àrea de comunicació

    Espacios impossibles

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 18/03/14. Llegiu-lo a la revista

    A lo largo de mi historia como espectador de teatro he asistido a funciones representadas en espacios increíbles. También he creado piezas pensadas especialmente para lugares muy concretos. Como programador hago lo que puedo para que el discurso del artista invitado no se dé de bruces con el sitio en el que lo hemos ubicado. Más allá de la dicotomía sala o calle, creo en la importancia del espacio de recepción como motor de significados.

    Se puede hacer teatro en todas partes. O no. El lugar en el que se presenta un espectáculo puede ser contexto o continente, o toda la escalera de colores que van de uno a otro extremo. A mi humilde modo de ver, el teatro funciona cuando el creador tiene en cuenta el espacio de representación. Está allí, no lo podemos evitar, por muy negra que sea la caja escénica las costuras siempre asoman, más o menos tímidamente. Hay que saber escuchar la historia de cada lugar, leer sus huellas, comprender su arquitectura, estudiar todas las perspectivas de recepción que ofrece, lidiar con sus limitaciones e incorporarlas. O incluso más, y usarlo, si se da el caso, como elemento discursivo, como máscara, como significado consciente e incluso como protagonista. Llegir més…

  2. Arts de carrer, Festivals, Política cultural 12/11/2013 Àrea de comunicació

    La sombra del paisaje

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 11/11/13

    El otoño lleva a Olot innumerables grupos de turistas. El paisaje en esta época es una atracción impresionante a la que los foráneos nos entregamos atónitos. El entorno natural y la historia de la zona han convertido la capital de la Garrotxa en una postal insólita, en la que la gastronomía y la cultura también funcionan como motores turísticos importantes.

    El entorno natural ha protagonizado muchos de los proyectos culturales nacidos en la localidad. La sombra del paisaje ha recorrido y recorre producciones, ciclos, festivales y programaciones. Entre los relacionados con las artes escénicas, el desaparecido Panorama o ‘Sismògraf’, el festival especializado en danza y paisaje. Llegir més…

  3. Arts escèniques, Festivals, General, Política cultural, Professionals 04/11/2013 Oriol Martí i Sambola

    Manifest i recomanacions de l’IETM en favor del suport al sector cultural grec

    El passat mes d’octubre es va realitzar a Atenes la trobada de tardor 2013 de l’IETM, la xarxa internacional de festivals i esdeveniments culturals vinculats a les arts escèniques contemporànies.

    Les jorandes d’octubre han estat més que una reunió de l’IETM. Organitzar un esdeveniment a Atenes era tota una declaració d’intencions. L’equip organitzatiu grec va demostrar al seu govern i societat i a tots els visitants a les joranades provinents d’arreu del món que encara els queda creativitat i responsabilitat, malgrat que això no s’acompanyi amb suport econòmic. Per tal de posar de manifest el suport i la solidaritat amb els professionals de la cultura grecs, l’IETM d’Atenes va tancar-se amb la redacció i lectura pública d’un manifest i una llista de recomanacions recollides durant les tres jornades de treball.

    Us en reproduim aquí el contingut original >> MANIFESTO + RECOMMENDATIONS. IETM.

     

     

     

  4. Arts de carrer, General, Política cultural 25/04/2012 Àrea de comunicació

    Quan el mal (no només) ve d’Almansa, a tots alcança

    Per Margarida Troguet i Taull

    @mtroguettaull

    LES ARTS DE CARRER EN TEMPS DE CRISI

    Taula de polítiques culturals
    FiraTàrrega 24.04.12   

    Manifestacions artístiques de teatre de carrer:

    Aquelarre de Cervera  /  Festa del Renaixement de Tortosa  /  Pessebres vivents   /  Mercats medievals  /  Castellers …

    Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.01121f9326561a075a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=983a79c2eaf66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=983a79c2eaf66210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

    … però què li passa al sector professional?

    1.- Es tracta d’un sector amb molt poc associacionisme, per tant poc articulat.

    Associacions professionals?

    Codis de Bones Pràctiques?

    Plans Integrals?

    2.- Les Normatives. L’ocupació de la via pública genera una normativa cada cop més complexa tant, des de l’àmbit local, les ordenances municipals, com pel que fa a la normativa generalista (Gencat + Europa –pirotècnia-)
    Llegir més…
  5. Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Política cultural 20/04/2012 Àrea de comunicació

    L’imprescindible renaixement de les arts de carrer

    Per Àngel Mestres (@mestresbcn), ponent de la jornada ‘Les arts de carrer en temps de crisi’ Tàrrega 24/04/2012
    “La política cultural es tan antigua como el primer espectáculo de teatro para el que fue necesario obtener una autorización previa, contratar actores o cobrar por la entrada. En otras palabras, tan antigua como Grecia, más antigua que el Imperio romano, cuna de Mecenas, promotor del arte y de la cultura. Por lo menos tan antigua como el Renacimiento italiano y el dinero de los Medici, sin el cual un acervo majestuoso de obras primas no habría surgido ante los ojos admirados de los siglos posteriores. Incluso, antigua como la Revolución francesa, que abre “al público” las puertas de las bibliotecas y de los museos y hace surgir la política cultural como un proyecto verdaderamente social”.                                 
    Teixeira Coelho
    INTRODUCCIÓ

    Correm el risc de deixar de considerar el carrer com un espai públic, sinó senzillament com un mer trànsit entre els espais privats que componen la ciutat i la vida particular.

    Però el carrer segueix sent l’espai de trobada amb l’altre. Encara que l’altre sigui ignorat, invisible. És el lloc on m’adono dels nous habitants de la meva ciutat. On els reconec, els faig humans i els trec dels números i de les estadístiques. És al carrer on m’hi acosto, els oloro, els toco, els miro. Per més que intento passar de pressa, desaparèixer del carrer, no em queda altre remei que transitar-hi. La por em farà córrer, saltar, ignorar, silenciar, però mai aconseguirà que deixi de notar presències, de sentir que l’altre deixa de ser llunyà perquè comparteix carrer amb mi.
    És al carrer on veig les noves cultures, compro als nous mercaders, escolto altres idiomes, entenc nous llenguatges. És al carrer on neixen els nous codis, aquests que pretenen créixer al marge de les cultures dominants. Dels mitjans establerts. És el carrer qui al final accepta o rebutja al nou. Qui incorpora i deixa pujar a les cases les noves maneres d’estar. Però és també qui pot tancar portes a les diferències i aïllar-les i marginar-les.

    Llegir més…

Cerca al web

×