Blog de FiraTàrrega

Arts de carrer, FiraTarrega, Mercats, Política cultural 01/10/2015 Àrea de comunicació

Els reptes d’un mercat escènic internacional

Per Oriol Martí Sambola. Director executiu de FiraTàrrega

FiraTàrrega 2015 ha estat una excel·lent edició on s’ha pogut visualitzar la culminació de 5 anys de treball d’aquest model desplegat d’exhibició, producció i formació. Dels 56 espectacles de les companyies de la programació oficial, aproximadament un 20% formaven part del programa de Suport a la Creació, mentre que un d’elles va ser el projecte final dels alumnes del Màster de Creació en Arts de Carrer de l’edició 2015.

D’altra banda, i en part gràcies a l’impacte del Fresh Street #1, les primeres jornades de reflexió i debat entorn de les arts de carrer a Europa organitzades per Circostrada i FiraTàrrega, s’han batut rècords d’assistència de professionals, amb 909 inscrits pertanyents a 535 entitats, dels quals 523 són catalans, 117 de les resta de l’estat i 269 internacionals.

En relació la venda d’entrades, de les 117 funcions de pagament se n’han exhaurit 89, un 76%, amb un total de 7.895 entrades venudes i 4.954 invitacions per a professionals, amb un 83% d’ocupació total.

Després de 35 edicions, podem afirmar que l’èxit de FiraTàrrega ha estat el de reinventar-se, hibridar-se i saber-se transformar amb el pas del temps, evitant de totes maneres caure en la reproducció constant d’un mateix model que tard o d’hora s’esgota. La riquesa de FiraTàrrega és la seva infinita capacitat de reinvenció, fet que enamora any rere any el públic espectador i professional, les autèntiques ànimes d’aquest projecte cultural comunitari.

I arribats aquí cal parlar del futur, que ja és present. Parlar d’aquest present/futur significa, analitzant el context global, desafiar la uniformització cultural amb un clar perill de pèrdua de diversitat, complexitat i detall cultural. Per sort, apareixen cada vegada més fenòmens bottom-up que reivindiquen més protagonisme d’allò petit, perifèric, singular i particular. Contradictori i interessant a la vegada. I en aquest context, FiraTàrrega hi té un paper cabdal.

D’alguna manera, els reptes de FiraTàrrega són els d’humanitzar el mercat escènic en base a la diverses accions i estratègies que apuntin a una major proximitat amb les comunitats que ens envolten. El futur de FiraTàrrega és fer-la encara més participativa, generant ponts amb la ciutadania en l’àmbit de l’expressió artística a través de diversos projectes que es produeixen i s’exhibeixen sota el nostre paraigua. Parlem de proximitat amb escoles, instituts, col·lectius locals, entitats o ciutadans no associats que han de poder formar part de l’experiència artística, concebent les arts escèniques com un element que supera l’entreteniment i s’ubica amb força en l’àmbit de la construcció de l’individu, fent-lo més crític, més lliure i més complex. I tot, a través del treball de llarga durada, desestacionalitzant la Fira i convertint-la en un projecte anual de ciutat i de país que superi en escreix els 4 dies de setembre.

En un mateix ordre, el de la humanització, la complicitat i la proximitat, però ara en l’àmbit professional, FiraTàrrega ha de treballar en favor de l’equilibri entre el context de mercat i la proximitat amb i entre els seus agents. FiraTàrrega ha de ser un espai de trobada cordial i proper per a que es donin les millors condicions d’intercanvi comercial, deixant de banda els (antics) paradigmes que han acompanyat històricament la idea de mercat: duresa, rigidesa, asèpsia i rol. Creiem en un context mercantil afable, proper, dinàmic, actual, informal i, nogensmenys, professional, eficient i fructífer.

Sempre hem volgut concebre els presents que hem anat vivint com una oportunitat. Per això, aquest és el moment de vincular el territori i les expressions perifèriques amb la cultura i la necessitat d’enfortir certs valors democràtics que estan cada vegada més en perill. Un bon camí seria la creació d’enllaços entre el territori i cultura necessària, en detriment de la cultura de l’oci. Tant de bo algun dia siguem necessaris i imprescindibles i, amb això, siguem centre i no perifèria. O millor, centre a la perifèria.