Blog de FiraTàrrega

RSS
  1. Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General 11/08/2016 Àrea de comunicació

    Som l’altaveu perquè la gent conegui tota la informació

    simona

    ENTREVISTA A SIMONA LEVI

    Artista multidisciplinar. Activista. La Simona lluita per l’apoderament de la ciutadania i ara ho fa a través de l’obra de teatre HAZTE BANQUERO. Tarjetas Black: todo lo que quisieron ocultarte con sus propias palabras, que es podrà veure a FiraTàrrega 2016. Fundadora de la plataforma Xnet, a través de la qual es van filtrar els correus electrònics de Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, ara ens presenta aquest espectacle. Una peça de denúncia del ‘Cas Bankia’, que s’ha construït a partir dels més de 8.000 correus de Blesa i que s’ha impulsat a través de les plataformes Xnet i 15MpaRato. Una història absolutament real, punyent i dramàtica. Pur teatre de dades. Però també teatre documental, drama realista i un punt de comèdia. Una obra urgent i necessària, imprescindible. Amb un objectiu molt clar: les persones –i no pas les institucions- acabaran amb la corrupció. Una veritat insultant.

    – Primer de tot, com sorgeix la plataforma sense ànim de lucre EXgae?
    EXgae sorgeix l’any 2008 quan estava creant l’espectacle Realidades avanzadas, una peça sobre el dret a l’habitatge, en la que apareixien vídeos gravats amb càmera oculta. Un d’ells va tenir molta repercussió a Youtube, perquè vàrem descobrir que a l’oficina antimobbing de l’Ajuntament de Barcelona en realitat es feia mobbing. La Caixa, que apareixia al vídeo, va demanar a Youtube que l’eliminés, al·legant copyright. Aleshores era molt poc comú sol·licitar això… ara ja no tant. Llegir més…

  2. Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Estudis, Formació, Política cultural, Públics 26/07/2016 Àrea de comunicació

    Sobre la felicitat (i la seva absència) o el valor social de les arts de carrer

    Per Oriol Martí i Sambola, director executiu de FiraTàrrega

    Les arts de carrer tenen certes particularitats que les converteixen en un format escènic privilegiat pel que fa a la generació de complicitats amb la ciutadania: l’habitual visibilitat en grans espais, la gratuïtat de la gran majoria de propostes, el llenguatge plàstic, universal i a voltes metafòric, l’enèrgica proximitat comunicativa o el caràcter propici per a la participació de l’espectador (més aviat observador, agent, actiu, present) fan de les arts de carrer un conducte directe (emocionalment parlant) amb la societat. I, paradoxalment, han estat (històricament molt mal) concebudes per part de determinats sectors com un canal d’expressió pobre o poc sofisticat. Res més lluny de la realitat: quin privilegi, quina responsabilitat treballar amb unes arts a través de les quals per a una part de la ciutadania (considerable ! -541.000 espectadors en tots els esdeveniments de la Plataforma d’Arts de Carrer l’any 2015-) és l’únic vincle directe amb la cultura, l’expressió artística i la creativitat. Compte, poca broma. Llegir més…

  3. Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, FiraTarrega, General 22/06/2016 Àrea de comunicació

    FiraTàrrega 2016 i la interculturalitat

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega

    Entenem FiraTàrrega com un projecte viu i, per tant, sensible al moment que estem vivint, en tots els sentits. La nostra missió ha de passar per molts llocs. Som un mercat estratègic del Departament de Cultura i una cita cultural imprescindible que, des de la capital de l’Urgell, s’adreça al món. Però, precisament per a sofisticar aquesta relació amb el sector professional i per a donar profunditat a la programació que defensem cada setembre, ens endinsem darrerament en creuades que tenen a veure amb la reflexió, amb la formació o bé l’acompanyament d’artistes des del programa de Suport a la Creació.

     Aquest 2016 encetem una nova aventura. Una camí que té a veure amb formular-nos encara més preguntes i que culminarà l’any 2018. Aquestes qüestions tindran a veure amb una defensa aferrissada de les arts de carrer, subratllant-ne els tres grans actius o trets diferencials -un cada edició- i que les fan úniques i altament reivindicables avui dia: que són interculturals, la seva naturalesa participativa, i el fet que posen en valor o ens ajuden a veure les mancances i les possibilitats de l’espai públic contemporani.

    FiraTàrrega 2016 té a veure, doncs, amb la interculturalitat i, per tant, amb la universalitat. Aquella qualitat que fa de les arts de carrer una categoria escènica idònia per a qualsevol tipus de mercat, amb un potencial capaç d’adreçar-se des d’un codi particular a persones i contextos ben diferents.

    Ara bé, com treballem la interculturalitat des de casa nostra? Estem preparades les institucions o els equipaments públics actuals per a adreçar-nos al ciutadà contemporani? Fins a quin punt el que som avui els europeus es troba reflectit als nostres escenaris? On i com té cabuda la diferència? Com ens relacionem amb els nostres veïns, amb la riquesa cultural que revela el paisatge social actual? Això és el que volem esbrinar.

  4. Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, General 22/06/2015 Àrea de comunicació

    Sobre la necessitat de les arts de carrer avui

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega

    Les arts de carrer que es produeixen en l’actualitat són un gènere artístic inclusiu. Un espai que cal abordar, ja sigui des del punt de vista del comunicador, l’artista, el programador, el polític o l’investigador, des d’un paradigma obert. Tota aquella producció artística pensada per a ser representada a l’espai públic ha de ser entesa com una forma d’art de carrer.

    L’espai públic, en tant que motor de significats, i amb tota la dimensió simbòlica que representa, suggereix infinites possibilitats artístiques. Cada territori, temps o habitant són un univers. En mans dels creadors i programadors recaurà la tasca de ser capaç d’escoltar la història de cada lloc, llegir les pistes que revela l’urbanisme de cada ciutat, copsar la manera de viure i entendre la vida dels seus habitants o estudiar les perspectives de recepció que aquesta ofereix. L’art té sentit quan té en compte el context de representació. L’art té sentit quan el context forma part de l’obra. Llegir més…

  5. Arts escèniques, Festivals 04/08/2014 Àrea de comunicació

    Machos alfa

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 04/08/14. Llegiu-lo a la revista

    Hay que ver lo aburrida que es la cultura en masculino. Qué cansinos los machos alfa –y lo de macho alfa va también por muchas mujeres-. Qué interés pueden tener los proyectos personalistas, los patriarcados y las torres de marfil.

    Con la testosterona también relaciono las palabras proscriptor, gurú, altavoz o antena. Cómo nos gustan los profetas y las meadas en las esquinas, pensar poco y compartir menos. Llegir més…

  6. Arts escèniques, Política cultural 21/07/2014 Àrea de comunicació

    Altruismo

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 20/07/14. Llegiu-lo a la revista

    No creo en la caridad. Sobre todo en la caridad trasnochada dedicada a entretener ricas y enjoyadas señoras bien. Creo en la sociedad del bienestar. Aspiro a la construcción de una sociedad en la que a partir la colaboración de todos, y de políticas sociales y no sociales eficaces, se erradiquen las diferencias cada día más abismales entre ricos y pobres en nuestro país.

    Sí, creo en la solidaridad. En la empatía y en el trabajo como motor de generosidad. Creo en el voluntariado en tanto que forma de civismo, aunque nunca como substitutivo de responsabilidades que debieran ser remuneradas. Llegir més…

  7. Arts de carrer, Arts escèniques, Festivals 29/04/2014 Àrea de comunicació

    El buen tiempo

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 24/04/14. Llegiu-lo a la revista

    Un periodista me pregunta en una fiesta si esto de las artes de calle va en serio. Yo me pregunto si esto del periodismo también. Aprovecho y me quejo a alguien de una desafortunada editorial en un programa catalán de radio de máxima audiencia acerca del circo que se hace en casa, y recomiendo también la programación -estupenda iniciativa- del Mercat de les Flors con ‘El circ d’ara mateix’. Coincido con alguien en que dedicarse a nuestro oficio es cuestión de militancia, activismo y mucha vocación. Alguien que acabo de conocer me dice que nos quejamos mucho y que si saliéramos más comprobaríamos que no vivimos un momento creativo tan conservador. Yo le contesto que nuestra misión es quejarnos, siempre, y sentir la necesidad de ir más allá con todo lo que hacemos. Una amiga periodista me recuerda todavía sorprendida que mi tío no tiene ni idea de dónde trabajo y menos de la clase de espectáculos que suelo aplaudir. Me enoja el objetivo de un artista de circo recién graduado en Francia: monta una compañía de circo de calle que entiende la calle como un medio para llegar a la sala. Abro el teléfono y veo que otra amiga, de vacaciones en Suiza, acaba de colgar en Facebook algo sobre unos malabares con sierras eléctricas y me acuerdo de los suecos ‘Burn Out Punks’ y de lo poco que han girado por el sur de Europa. Pensando en Suecia, le hablo y hablo a alguien de la necesidad de sacudir la universidad y acercarla a la realidad, de la falta de investigación teórica en el ámbito de las artes de calle, de la ausencia total de la disciplina en los currículos académicos. Al final de la velada me duele la cabeza. No tiene que ver con la bebida. Tiene que ver con lo mucho que he hablado, con las quejas, la actitud negativa, y una cierta toxicidad ambiental. Llegir més…

  8. Arts escèniques, Formació 31/03/2014 Àrea de comunicació

    Recordatorio

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 31/03/14. Llegiu-lo a la revista

    Futuros maestros trabajando codo a codo con artistas, maestros de maestros convencidos de las posibilidades del arte como espejo catalizador de nuevas experiencias formativas, y creadores que quieren romper con el mito del artista subido en un pedestal y que trabajan duro para formar parte de su comunidad, servirla, mejorarla.

    Este fin de semana, en la Universidad de Lleida, se ha llevado a cabo el segundo congreso híbrido entre artes, ciencias y educación. Artistas visuales, científicos, maestros y alumnos de magisterio han compartido espacio de debate: la academia se ha atrevido a salir de su zona de confort, a traspasar los límites de su ámbito de desempeño inmediato. La organización ha ido a cargo de la Facultad de Ciencias de la Educación y del centro de arte La Panera. Entre los ponentes estrella, el artista Javier Peñafiel. Llegir més…

  9. Arts de carrer, Arts escèniques, Política cultural 25/03/2014 Àrea de comunicació

    Espacios impossibles

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 18/03/14. Llegiu-lo a la revista

    A lo largo de mi historia como espectador de teatro he asistido a funciones representadas en espacios increíbles. También he creado piezas pensadas especialmente para lugares muy concretos. Como programador hago lo que puedo para que el discurso del artista invitado no se dé de bruces con el sitio en el que lo hemos ubicado. Más allá de la dicotomía sala o calle, creo en la importancia del espacio de recepción como motor de significados.

    Se puede hacer teatro en todas partes. O no. El lugar en el que se presenta un espectáculo puede ser contexto o continente, o toda la escalera de colores que van de uno a otro extremo. A mi humilde modo de ver, el teatro funciona cuando el creador tiene en cuenta el espacio de representación. Está allí, no lo podemos evitar, por muy negra que sea la caja escénica las costuras siempre asoman, más o menos tímidamente. Hay que saber escuchar la historia de cada lugar, leer sus huellas, comprender su arquitectura, estudiar todas las perspectivas de recepción que ofrece, lidiar con sus limitaciones e incorporarlas. O incluso más, y usarlo, si se da el caso, como elemento discursivo, como máscara, como significado consciente e incluso como protagonista. Llegir més…

  10. Arts escèniques, Espectacles 25/03/2014 Àrea de comunicació

    Pequeño gran inventario (II)

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 10/03/14. Llegiu-lo a la revista

    Praga tiene algo de parque temático, de pesebre. Es de esas capitales que les encantan a mis padres. En general Centroeuropa gusta mucho a los padres.

    La primera vez que la visité fue durante un viaje con los compañeros de la universidad. Tengo un recuerdo maravilloso de aquellos días. Poco he contemplado de aquella postal esta vez. Esta última semana en Praga la he vivido lejos del turismo y de los turistas. Han sido días de mucho teatro, de presentaciones de proyectos e intercambio de opiniones, de comidas rápidas y desplazamientos acelerados. Llegir més…

Cerca al web

×