Territori Creatiu

RSS

Art comunitari, Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Formació, Suport a la Creació 09/09/2016 Àrea de comunicació

L’especulació continua existint, el mercat continua i li és igual què hagi passat

mariacapell

ENTREVISTA A MARIA CAPELL, SILERE

Tots els inicis són interessants d’explicar. El d’aquest projecte comença a aquí, a Tàrrega, al Màster de Creació en Arts de Carrer de FiraTàrrega i la UdL. Què et fa interessar per aquest Màster especialitzat en creació a l’espai públic?
Jo em vaig interessar pel màster per dues raons: primer perquè parlava de la ciutat, que és un tema que ja m’interessava d’abans, però que no tenia iniciat i després, perquè parlava de comunicació i producció, que és el que jo estava fent aleshores, treballava en temes de producció i organització. Em va agradar molt i vaig decidir continuar amb els altres mòduls del màster, que tenien més a veure amb la creació, tot i que en aquell moment no pensava que allò que tenia al cap fos prou interessant per tirar-ho endavant. És per això que en el sentit de creació no tenia previst seguir. No sé com he arribat fins aquí, perquè no ho tenia pas previst! Jo pretenia fer un mòdul de tres setmanes i ja porto un any i mig amb el projecte.

Un any i mig que ha anat des del treball final de màster a FiraTàrrega…
La temàtica del treball final sorgeix d’una de les assignatures del màster, que era ‘Dramatúrgia en l’espai’. Jo em vaig posar a treballar en coses que m’interessaven, en arquitectures populars i tot això em va portar a pensar en projectes urbanístics que s’havien de fer a Tàrrega i no s’han fet i em vaig centrar en un en concret, en la seva història. Totes les conseqüències que tindria la construcció d’aquest projecte, que havia de ser una gran obra, les institucions parlaven de l’última gran oportunitat per a Tàrrega abans de la crisi i no va acabar passant res. Al final ha acabat sent un terreny que ningú vol, un espai buit.

El teu projecte tracta temes actuals de manera molt atrevida. Parles d’especulació immobiliària, de cadàvers urbans, per què aquest tema?
Jo diria que més de parlar d’especulació immobiliària parlo de post-especulació. És a dir, l’especulació continua existint, el mercat continua i li és igual el què hagi passat. M’interessa perquè, al final, aquesta especulació o aquest mercat actua –sobretot a la ciutat– com si això no tingués cap conseqüència sobre el que l’envolta. Tots aquests buits que s’estan creant no només són buits físics, hi ha esperances creades, expectatives econòmiques -no només per part de les institucions, també dels mateixos ciutadans de la ciutat. Tota aquesta especulació ens ha portat a aquests cadàvers urbans. La sensació que deixa aquest fet és: “i ara què fem amb tot això?”. Tenim una sèrie d’escombraries urbanes que l’única sortida que s’està trobant és vendre-les a preu de “saldo” però sense cap solució ciutadana. Hi ha un vici en tot aquest tema, cal donar-li la volta.

Has pogut donar resposta a les preguntes i inquietuds que et plantejaves en afrontar aquest projecte?
Si abans de començar tenia moltes preguntes, durant el procés aquestes preguntes s’han multiplicat per mil. Ara, més que respostes… diria que m’he trobat posicionaments. És a dir, com que m’he informat més sobre alguns temes, segurament tinc una opinió més formada. Però respostes… em sembla que no. A “terra condere”, quan l’espectador acaba el recorregut i coneix tota la informació i ho veu des de diferents punts de vista, jo diria que tampoc troba respostes. Tampoc és la nostra intenció. Penso que no es tracta de donar respostes, sinó de plantejar totes les preguntes que jo m’he anat fent, plantejar temes perquè cadascú pugui elaborar també les seves pròpies reflexions i conclusions a partir del seu context cultural.

L’objectiu de “terra condere” és que hem de tenir en compte els territoris que estan tocant a la ciutat però que ja no son ciutat, què hi ha i què no hi ha. Què havíem de fer i què no havíem de fer. Hem de reflexionar sobre el consum del territori, perquè arribarà un dia que aquest s’acabarà i també hem de reflexionar sobre el projecte en concret que s’havia de fer a l’espai on es desenvolupa l’espectacle. Aquest projecte no és com els altres, té unes preguntes pròpies.

Com sorgeix el títol de l’espectacle? El fet que fos en llatí, per exemple.
Jo tinc una vessant molt pràctica [riu]. Com que aquí a Fira l’espectacle es farà en català, castellà i anglès vaig pensar que si posava una paraula catalana, pels catalans tindria molt sentit, però pels qui no ho són no. I el mateix amb una altra llengua. En canvi el llatí és més transversal, no és de ningú però a tothom li diu alguna cosa. I després, també m’encurioseix el fet que el llatí és una llengua morta – a nivell pràctic – però gairebé tothom la fa servir. Aleshores, no està morta… és un llindar estrany…

El nom concret de l’espectacle, “terra condere”, vol dir – traduït – “enterrar”. Ens anava bé perquè l’espectacle parla d’un projecte que està enterrat, descartat. I el títol, aquesta idea d’”enterrar”, també té a veure amb el projecte concret que s’havia de fer i no es va fer.

Parles d’aquest projecte que s’havia de fer d’una forma una mica misteriosa…
Sí… Si arribes al terreny i coneixes el projecte ho veus tot d’una altra manera. Encara està per veure com reaccionarà la gent que no conegui el projecte que allí s’havia de dur a terme. Jugo una mica amb això, si ho saps, bé, sinó ja t’ho explicarem al final.

El recorregut – itinerari per projectes no realitzats de Tàrrega i rodalies que proposes a “terra condere” es pot extrapolar a qualsevol ciutat del món?
Sí, absolutament. Es pot extrapolar a qualsevol projecte que no s’hagi acabat fent, que s’hagi quedat a mitges i – fins i tot – projectes que s’han arribat a fer. Perquè cap construcció urbanística és gratuïta, hi ha unes relacions de poder darrere. Tot el que existeix crea alguna cosa al seu voltant. Hi ha infinites possibilitats de recorreguts per saber perquè les coses són on són.

La gent del sector et coneix per la teva vinculació a la Fira de Titelles de Lleida, com a productora. Què suposa per a tu el fet de passar al davant, de ser l’autora i directora de “terra condere”? Com has viscut el procés?
Jo portava 6 anys treballant a la Fira de Titelles. Sortir de la teva zona de confort sempre és un impacte, és tenir em compte coses que abans no t’haurien passat pel cap, també coses que ja coneixies i que gràcies a l’experiència pots resoldre més ràpidament. Ha estat un aprenentatge molt bèstia, d’una magnitud increïble. I no només a nivell professional, sinó també personal, de mi mateixa. Veure tot el que suposa crear, decidir. He hagut d’aprendre a viure estant tot el temps pensant en això, a destriar, saber què està bé i què no, saber quan parar. Gestionar un grup, trobar l’equilibri amb la gent de l’equip, això era nou per a mi. Jo partia d’un punt zero que era: “jo no tinc idees, jo no sé crear”. Abans, per a mi, una pluja d’idees era un bloqueig mental. Ara he aconseguit guanyar confiança amb les idees que em van sorgint, aprendre quines tenen sentit i quines no. Ara sé que hi ha gent que confia en mi i en les meves idees.

Què creus que tenen els joves creadors lleidatans per a oferir al món?
Lleida té la característica que està al mig, però a la vegada no la coneix ningú. Crec que hem d’explotar la qualitat de vida que tenim a Lleida per a fer una ciutat millor, i així que la gent de fora també s’interessi més pel que passa aquí. Tinc la sensació que en els últims anys s’està creant una mena d’autoestima de Lleida – que no està pas malament – però basada ens tòpics carrinclons. Lleida és molt més que aquests tòpics. Crec que la nostra feina és aportar una visió més àmplia del que és aquesta ciutat, però això també és aplicable a tot arreu.

Després de FiraTàrrega, quins projectes de futur tens?
Fins fa poc m’era impossible pensar més enllà del 12 de setembre [riu]. La idea de FiraTàrrega és presentar el projecte perquè després aquests recorreguts que comentàvem abans es puguin realitzar. Com a companyia, amb silere, volem seguir per aquesta via, treballant a partir de projectes no realitzats, donar-li més vida a “terra condere” més enllà de la Fira. I després tinc mil idees més per desenvolupar. Vull seguir amb aquesta línia de les arts de carrer. M’agrada perquè es posiciona entre les arts visuals i les arts escèniques més clàssiques. A mi sempre m’ha agradat posar-me al mig. La intervenció és interessant i no sempre ha de ser a través del cos de l’actor o actriu, hi ha milers de cossos a la ciutat que ja existeixen. El propi espai, per sí sol, ja és capaç de crear una cosa nova. A mi l’arquitectura i l’urbanisme m’agraden molt, cada dia més. M’agradaria seguir incidint per aquí.

A més a més, com que és molt difícil avui en dia treballar només en la teva pròpia companyia, m’agradaria seguir ajudant o col·laborant amb altres companyies.

Be Sociable, Share!

    Afegir un comentari

    Cerca al web

    ×