Blog de FiraTàrrega

RSS
  1. Arts de carrer 23/08/2021 Àrea de comunicació

    Àtoms socials

    Per Josep Perelló, físic i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Líder del grup OpenSystems

    FOTO: 1999. The bells. Els australians 5 Angry Men, a la plaça Major de Tàrrega © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega.

    La població d’una ciutat augmenta de forma molt considerable periòdicament. El fenomen pot explicar-se per l’activació d’un intens camp de força que fa que àtoms de racons geogràfics distants sentin una atracció de naturalesa desconeguda. Els àtoms queden atrapats a la ciutat fins que el camp de força es desactiva, al cap d’uns dies. Observacions més precises permeten afirmar que el camp no té una única font. Respon a una successió d’activacions i desactivacions de camps d’atracció diversos, repartits per la ciutat. Els focus tenen intensitat i durada variable. Els àtoms que senten l’atracció s’ordenen amb una simetria circular que no deixa de ser sorprenent donada la seva coneguda tendència al desordre. La simetria només queda distorsionada per l’arquitectura irregular de l’entorn. En el cas de la foto, la Plaça Major. S’hi observa com el camp de força és creat per un número reduït d’àtoms. Aquests pocs àtoms de naturalesa anòmala situats al centre tenen una formidable capacitat d’atracció. Els àtoms que omplen la plaça queden congelats, malgrat les altes temperatures. La desactivació del camp d’atracció sempre va precedida per l’alliberament d’energia en forma de forts aplaudiments. Aquesta energia compensa l’esforç dels àtoms de naturalesa anòmala que han estat capaços d’atreure la ingent quantitat d’àtoms. Es necessitaran observacions durant com a mínim 40 anys més per tal d’entendre la veritable naturalesa del fenomen.

  2. Arts de carrer, General 16/08/2021 Àrea de comunicació

    Quatre dècades mirant-nos al mirall

    Per Sara Bailac Ardanuy, poeta.

    FOTO: 1986. Albert Vidal. Instal·lació – Performance L’home urbà a la plaça Major de Tàrrega © Assumpta Burgués. Arxiu FiraTàrrega.

    I la imatge que reflectiu
    se us pot desprendre de la persona
    i restar fixa al mirall per sempre.
    Joan Brossa

    Afaitar-se, llegir el diari, escriure a màquina i dormir. Al carrer de Tàrrega, envoltat de tanques, l’any 1986 Albert Vidal exhibia durant 42 hores seguides la vida quotidiana d’un home urbà. Menjar una mica, quedar-se a la lluna, seure al sofà i passejar. L’espectacle de la vida quotidiana que es converteix en mirall que inquieta, que agrada o que horroritza a qui el contempla. La performance que reflecteix imatges -potser amables, potser grotesques- on no sabem, volem o podem reconèixer-nos. Una instal·lació-performance que va passar per zoològics de tot el món amb gran èxit: persones contemplant l’home urbà, vora la gàbia dels ximpanzés, les zebres i els ossos. Un ciutadà normal i corrent, educat, ben vestit, en silenci: un homo sapiens sapiens. Un exercici, podríem dir-ne, antropològic però sobretot provocador. Quants més reflexos hem tingut davant, hem anat a buscar, ens han sorprès tot aquest temps als carrers de Tàrrega? Quantes emocions, reflexions, provocacions han deixat empremta en la ciutat i conformen l’aura que reviu cada setembre? Què han estat aquests 40 anys de Fira sinó quatre dècades posant-nos davant del mirall?

  3. Arts de carrer, General 09/08/2021 Àrea de comunicació

    És el mercat, estúpids!

    Per Josep Manel Busqueta Franco. Pastisser i economista.

    FOTO: 1984. La Cubana. Empedrat Macrobiòtic. Acció a la Plaça Major de Tàrrega coincidint amb el mercat dels dilluns. © Josep Armengol, Gol. Arxiu FiraTàrrega.

    Heròdot d’Halicarnàs explica que Ciro, el rei dels perses, menyspreava els ciutadans d’Atenes, considerava que una comunitat en la que el centre de la seva ciutat l’ocupava el mercat, un espai on els ciutadans acudeixen per enganyar-se els uns als altres, no podia ser una societat sòlida. Avui comprem i venem en bucle. L’aigua, l’aire, la terra, el temps, l’amor, tot es compra, tot es ven, tot és una mercaderia present o potencial a redós del flirteig entre l’oferta i la demanda. Vendre, comprar, quina acció més pulcra, asèptica! El glamur, el desig, l’impuls que ens provoca el darrer anunci publicitari, no ens diuen res dels infants soterrats a les mines de coltan, ni de l’explotació de les dones a les fàbriques tèxtils de Bangladesh, res. Quan tot estarà comprat i venut, només ens quedaran les pedres i el desori d’un món habitat per caricatures humanes cercant, desesperades, comprar la darrera pedra, la darrera vacuna, el darrer alè. De compra, en compra fins a l’ejaculació final! Vull desitjar que no serà així, que amb les darreres pedres en farem una barricada, una intifada definitiva. Que amb la fona de l’amor i la ràbia sabrem on apuntar per llençar la pedra final, per després començar a bastir un món bell, pedra a pedra.

  4. Arts de carrer 02/08/2021 Àrea de comunicació

    40 vegades Tàrrega

    Per Equip FiraTàrrega

    FOTO: 1983. La Farinera. Acció Per saber quina hora és, imitant els personatges d’un carilló gegant, al balcó de l’Ajuntament de Tàrrega © Pau Barceló. Arxiu FiraTàrrega.

    La Fira va néixer el 1981 com una gran celebració comunitària, com una benvinguda a la democràcia, com una recuperació del carrer com a espai per a la cultura i la convivència ciutadana. Aquest esperit ha perdurat i avui és plenament vigent, més encara després d’aquesta llarga pandèmia que ens ha mantingut distanciats i aïllats. Han passat 40 anys i FiraTàrrega és un referent per a les arts de carrer i el mercat internacional d’arts escèniques més significatiu de la geografia peninsular. L’espai públic és el seu tret principal d’identitat, on les arts escèniques desenvolupen la imaginació i l’esperit crític i s’impliquen amb la ciutadania, amb la memòria, amb la diversitat, amb el territori. És des d’aquesta contribució a la construcció d’un imaginari compartit que ens sedueix la idea de dedicar un espai a recordar d’on venim: en setmanes consecutives, us oferim els textos del suplement 40 anys inclosos al programa de FiraTàrrega 2021, una mirada curiosa i asíncrona a 8 moments especials de la història de la Fira, comentats per persones que poden ajudar-nos a llegir més enllà dels records i a veure-hi més enllà de les imatges. En aquesta fotografia de 1983, Pau Barceló va immortalitzar La Farinera donant vida als personatges d’un carilló gegant i construint una metàfora sobre el temps, al balcó de l’Ajuntament de Tàrrega.

  5. Arts de carrer 29/06/2021 Àrea de comunicació

    L’espai, el temps i el món que ens envolta

    L’espai i el temps són categories principals de la física i de la filosofia. I, juntament amb el concepte de moviment, delimiten la manera com experimentem el món que ens envolta. Aquests darrers mesos hem viscut una experiència col·lectiva d’aquelles que queden en el record perquè trasbalsen el temps, l’espai i la manera com ens movem i com ens relacionem. Un daltabaix que, potser, accelerarà moltes transformacions substancials que, en condicions normals, haguessin tardat encara una dècada o més a fer-se realitat.

    Poc a poc anem retrobant la llibertat de moviment, el temps per a l’expansió i el lleure i l’espai vital per a relacionar-nos. FiraTàrrega recupera la presencialitat i l’espai públic per a la creativitat i per al gaudi de les arts escèniques. Per això el referent conceptual «Habitar l’espai» que sintetitza la imatge de l’edició 2021 el creiem més necessari que mai. A la vegada, en aquesta edició retrobem la commemoració dels 40 anys de la Fira que no vam poder celebrar el 2020.

    Amb tota probabilitat, algunes coses no tornaran a ser com abans. Tant és. L’espècie humana sobreviu gràcies a la seva capacitat de transformació i d’adaptació, fins i tot en condicions extremes. La imaginació és poderosa i ens permet superar les limitacions que sovint imposa la realitat. Sigui com sigui, venen temps de renovació, també en les arts escèniques, on ja apunten noves formes de creació, nous llenguatges, noves mirades i noves formes de relació amb el públic i amb la ciutadania. La part visible de l’iceberg, unes noves coordenades d’espai, temps, moviment i relacions humanes; un canvi de paradigma que necessàriament haurà de reflectir l’univers, l’imaginari, la interacció social i cultural i la manera com experimenten el món les generacions del segle XXI.

  6. Arts de carrer, General 11/02/2021 Àrea de comunicació

    A les pistes d’un nou paradigma sobre el riure

    El 2020 es va fer efectiva la primera convocatòria del programa Hivernem, impulsat per FiraTàrrega i l’Institut Ramon Llull amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’escriptura de creacions artístiques vinculades a les arts escèniques i a l’espai públic. Ada Vilaró, amb un projecte sobre els efectes del canvi climàtic i Jordi Aspa amb una recerca sobre un nou paradigma per al riure van ser els guanyadors d’aquesta convocatòria. Publiquem aquí en dues entregues quin és el punt de partida de les seves recerques, que tenen com a finalitat l’escriptura d’una dramatúrgia. Després del projecte d’Ada Vilaró, us presentem ara el de Jordi Aspa.

    Llegir més…

  7. Art comunitari, Arts de carrer, Hivernem 18/12/2020 Àrea de comunicació

    Projecte d’espai públic SOS

    Per Ada Vilaró

    El 2020 es va fer efectiva la primera convocatòria del programa Hivernem, impulsat per FiraTàrrega i l’Institut Ramon Llull amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’escriptura de creacions artístiques vinculades a les arts escèniques i a l’espai públic. Ada Vilaró, amb un projecte sobre els efectes del canvi climàtic i Jordi Aspa amb una recerca sobre un nou paradigma per al riure van ser els guanyadors d’aquesta convocatòria. Publicarem aquí en dues entregues quin és el punt de partida de les seves recerques, que tenen com a finalitat l’escriptura d’una dramatúrgia. Comencem amb Ada Vilaró.

    Llegir més…

  8. Arts de carrer 28/09/2020 Àrea de comunicació

    El arte callejero, los no lugares y la nada

    Por Pau Llacuna i Ortínez

    Creo que podemos decir que el arte callejero ha sido unos de los instrumentos más utilizados por las administraciones cuando su objeto era organizar un acto importante y llamativo; celebraciones de aniversarios, centenarios, milenios, grandes eventos o, simplemente, las fiestas patronales de cualquier pueblo modesto; se han servido del teatro callejero para lograr llamar la atención.

    Compagnie Nº8 ©Nuria Boleda, 2019. Arxiu FiraTàrrega

    Compagnie Nº8 ©Nuria Boleda, 2019. Arxiu FiraTàrrega

    Llegir més…

  9. Art inclusiu, Arts de carrer, FiraTarrega, Innovació, Suport a la Creació 13/05/2020 Àrea de comunicació

    El context

    Per Lau Delgado Vilanova

    Director Executiu de FiraTàrrega

    L’emergència causada per l’epidèmia del Covid-19 ha suposat un gran impacte en tots els àmbits de la nostra societat. I, lamentablement, el cultural no n’ha estat una excepció. Els agents del sector estan buscant maneres de fer front a aquest impacte al temps que intenten concebre com han de canviar el seu model, la seva manera de ser i funcionar, per ser al més útils possible al sector i al ciutadà. Aquest fet està accelerant els processos de canvi o transformació en la missió, els objectius i les metodologies de funcionament de molts equipaments, esdeveniments i institucions culturals. Alguns d’aquests canvis hauran estat circumstancials, però d’altres, de ben segur, es consolidaran amb normalitat.

    2019_Tony Clifton Circus. Foto Nuria Boleda. Arxiu FiraTàrrega

    2019_Tony Clifton Circus. © Nuria Boleda. Arxiu FiraTàrrega

    Llegir més…

  10. Arts de carrer, FiraTarrega, Urbanisme 06/04/2020 Àrea de comunicació

    L’èxit internacional d’unes arts de carrer ingovernables

    Catalunya és un dels màxims exportadors mundials de creacions en arts de carrer i espai públic. Però, quines en són les raons? Què explica aquest èxit i reconeixement internacional? Anna Giribet, directora de FiraTàrrega, ens ho explica en aquest article.

    En la conversa inaugural de FiraTàrrega 2019, Xavier Antich deia que «l’espai públic és el lloc que els cossos acaben transformant; per això l’espai públic és literalment ingovernable». La vitalitat i riquesa de l’escena actual de les arts de carrer catalanes és un fet —reconegut internacionalment—, i per entendre-ho és imprescindible començar amb una aproximació des de l’urbanisme.

    George-Eugèn Haussman, (polític, 1809-1891) va convertir París en una xarxa al servei d’una ciutat en moviment. Frederik Law Olmsted (arquitecte paisatgista, 1822-1903) va dissenyar un entorn rural com Central Park al cor de Nova York. Ildefons Cerdà (urbanista, 1815-1876) va idear un teixit urbanístic a Barcelona. Tres figures de l’època moderna que van canviar les seves ciutats. Més enllà de la forma, es van preocupar per la vida de la ciutat, la convivència. Haussman lluitava per aconseguir una ciutat accessible, Olmsted per una ciutat sociable i Cerdà somiava amb una ciutat igualitària. Accessible, sociable i igualitària. Llegir més…

Cerca al web

×