-
Art comunitari, Arts de carrer, Festivals, FiraTarrega, Públics 13/06/2016 Àrea de comunicació
Com sona un vaixell quan s’enfonsa?
Per Carla Rovira
En el marc de l’acord entre FiraTàrrega i l’Ansan Street Arts Festival (Corea del Sud) per a la mobilitat artística, dos creadors, una catalana i un coreà, visiten aquest 2016 de manera creuada els respectius esdeveniments. D’aquesta manera, el creador Lee Cheuslsong assistirà a l’edició d’enguany de la Fira. Per la part catalana, l’artista Carla Rovira va viatjar el passat mes d’abril al festival d’Ansan amb While the Machine keeps on running, una versió lliure d’Antígona. Aquesta obra, representada amb adolescents de la ciutat, va concebre’s com un mitjà escènic per afrontar el dol social de l’esfondrament del ferri Sewol el 16 d’abril de 2014, amb la mort de 304 persones, moltes de les quals eren estudiants de la ciutat d’Ansan. Llegiu-ne la crònica de la mateixa Carla Rovira, a qui li agraïm i li reconeixem la profunda valentia i generositat per haver afrontat un repte tan ambiciós des d’un punt de vista emocional. Felicitats.
15 d’abril de 2016, plaça central de l’avinguda on es durà a terme el festival d’arts de carrer a Ansan, Corea del Sud. Un grup d’adolescents frenen l’entrada dels adults a la part central de l’àgora: és un espai exclusiu per a les menors de 20 anys, l’edat en què es compleix la majoria d’edat al país. Les cares esperen amb solemnitat, les mirades atentes a una pantalla que passa en loop imatges d’un naufragi, el del ferri Sewol, del qual l’endemà es commemora el segon aniversari. Per primer cop, perquè l’any anterior va ser prohibit l’homenatge en record de les víctimes. Tampoc l’any anterior es va celebrar el festival; aquest cop sí, per retre homenatge a les víctimes. Llegir més…
-
FiraTarrega, General 14/03/2016 Àrea de comunicació
La interculturalitat no és qüestió d’imatge
La imatge gràfica de FiraTàrrega 2016 és el resultat d’un llarg procés de debat i de treball que ha culminat fa uns pocs dies amb el llançament a través de les xarxes socials dels 5 cartells que ens serviran per cridar l’atenció a la ciutadania sobre les activitats escèniques que tindran lloc al llarg de tot l’any a la ciutat de Tàrrega i, més especialment entre el 8 i l’11 de setembre propers.
Intentem ser coherents i ens preocupa molt que la imatge de l’edició de la Fira sigui una bona carta de presentació i una declaració de principis per als continguts que arribaran amb la programació que ha seleccionat la direcció artística. Llegir més…
-
Arts de carrer, FiraTarrega, Mercats, Política cultural 01/10/2015 Àrea de comunicació
Els reptes d’un mercat escènic internacional
Per Oriol Martí Sambola. Director executiu de FiraTàrrega
FiraTàrrega 2015 ha estat una excel·lent edició on s’ha pogut visualitzar la culminació de 5 anys de treball d’aquest model desplegat d’exhibició, producció i formació. Dels 56 espectacles de les companyies de la programació oficial, aproximadament un 20% formaven part del programa de Suport a la Creació, mentre que un d’elles va ser el projecte final dels alumnes del Màster de Creació en Arts de Carrer de l’edició 2015.
D’altra banda, i en part gràcies a l’impacte del Fresh Street #1, les primeres jornades de reflexió i debat entorn de les arts de carrer a Europa organitzades per Circostrada i FiraTàrrega, s’han batut rècords d’assistència de professionals, amb 909 inscrits pertanyents a 535 entitats, dels quals 523 són catalans, 117 de les resta de l’estat i 269 internacionals. Llegir més…
-
Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, General 22/06/2015 Àrea de comunicació
Sobre la necessitat de les arts de carrer avui
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
Les arts de carrer que es produeixen en l’actualitat són un gènere artístic inclusiu. Un espai que cal abordar, ja sigui des del punt de vista del comunicador, l’artista, el programador, el polític o l’investigador, des d’un paradigma obert. Tota aquella producció artística pensada per a ser representada a l’espai públic ha de ser entesa com una forma d’art de carrer.
L’espai públic, en tant que motor de significats, i amb tota la dimensió simbòlica que representa, suggereix infinites possibilitats artístiques. Cada territori, temps o habitant són un univers. En mans dels creadors i programadors recaurà la tasca de ser capaç d’escoltar la història de cada lloc, llegir les pistes que revela l’urbanisme de cada ciutat, copsar la manera de viure i entendre la vida dels seus habitants o estudiar les perspectives de recepció que aquesta ofereix. L’art té sentit quan té en compte el context de representació. L’art té sentit quan el context forma part de l’obra. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, FiraTarrega, Suport a la Creació 14/04/2015 Àrea de comunicació
Sobre programació i participació
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
L’accés a la cultura, a la cultura en majúscules, i no al simple i molt lícit entreteniment, és avui dia una cosa de ben pocs. És un fet que va molt més enllà del 21% d’IVA vergonyant que grava la producció escènica a l’Estat espanyol i que pot explicar-se si fem un simple cop d’ull a la complexió de la societat de la qual formem part.
Som més que homes, més que homes i dones, més que vells i velles, més que nens i nenes. Som més que blancs, som molt més que cristians -practicants o no-, o més o menys hereus de la moral cristiana que ha ordenat occident el darrer mil·lenni. Som molt més que les nostres capacitats físiques i mentals, som molt més que el lloc on vivim, que la nostra nació, la nostra cultura i la nostra llengua materna. Som molt més que el nostre patrimoni material, que la nostra educació, la nostra orientació sexual, la nostra salut i les nostres malalties. Som molt més que una única manera d’entendre el món. Som tot i res. Som diferents, cadascun de nosaltres.
L’activitat cultural amb què ens relacionem no és inclusiva. Els equipaments del país no són prou integradors, facilitadors de ciutadania, la casa de tothom. Si ens fixem en les cartelleres dels grans espais públics dedicats a la creació i a l’exhibició escènica, observarem que la seva programació no reflecteix, ni de lluny, la realitat social del nostre entorn, ni el que som avui, ni el que ens passa. Si a la província de Lleida, per exemple, una de cada cinc persones és nouvinguda, per què continuem entestats a produir espectacles escrits a occident per occidentals? Llegir més…
-
Arts de carrer, FiraTarrega, Pre/Para Week, Públics 14/04/2014 Àrea de comunicació
A la deriva
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 09/04/14. Llegiu-lo a la revista
De casa al trabajo. Del trabajo al supermercado. Y del supermercado a casa. Así es como habitamos la ciudad. La transitamos, de un punto a otro. Acostumbramos a omitir todo aquello que no está a la altura de nuestros ojos, y aquello que nos queda al alcance de la vista lo procesamos rápido, sin detenernos demasiado en detalles, señales, marcas reveladoras del pasado, del presente o del futuro que estamos viviendo. Tenemos la impresión de conocer nuestras ciudades y nada más lejos. Llegir més…
-
Arts de carrer, FiraTarrega 23/04/2012 Jordi Duran i Roldós
Fin de semana en Winchester (I)
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.comEscribo estas palabras recién llegado de Inglaterra, después de unos días intensos en Winchester, en la ‘Street Arts Winter Academy’. El fin de semana ha dado mucho de sí. Tanto que he decidido dedicar un par de artículos a estas tres jornadas realmente inspiradoras. El que hoy les presento es más bien una crónica. El próximo será específicamente de opinión. Espero que les sean provechosos.Organizaban la Universidad de Winchester –que cuenta con el primer grado en artes de calle europeo-, la escuela de teatro callejero de la compañía eslovena Ana Monro, el programa de estudios de artes de calle francés FAI AR – espacio itinerante de formación avanzada en artes de calle- , la red Circostrada y Hors les murs. El tema, ya lo habrán intuido. La formación en artes de calle. Pero centrándonos en el siguiente lema: la práctica como investigación. -
Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Política cultural 20/04/2012 Àrea de comunicació
L’imprescindible renaixement de les arts de carrer
Per Àngel Mestres (@mestresbcn), ponent de la jornada ‘Les arts de carrer en temps de crisi’ Tàrrega 24/04/2012“La política cultural es tan antigua como el primer espectáculo de teatro para el que fue necesario obtener una autorización previa, contratar actores o cobrar por la entrada. En otras palabras, tan antigua como Grecia, más antigua que el Imperio romano, cuna de Mecenas, promotor del arte y de la cultura. Por lo menos tan antigua como el Renacimiento italiano y el dinero de los Medici, sin el cual un acervo majestuoso de obras primas no habría surgido ante los ojos admirados de los siglos posteriores. Incluso, antigua como la Revolución francesa, que abre “al público” las puertas de las bibliotecas y de los museos y hace surgir la política cultural como un proyecto verdaderamente social”.Teixeira CoelhoINTRODUCCIÓCorrem el risc de deixar de considerar el carrer com un espai públic, sinó senzillament com un mer trànsit entre els espais privats que componen la ciutat i la vida particular.Però el carrer segueix sent l’espai de trobada amb l’altre. Encara que l’altre sigui ignorat, invisible. És el lloc on m’adono dels nous habitants de la meva ciutat. On els reconec, els faig humans i els trec dels números i de les estadístiques. És al carrer on m’hi acosto, els oloro, els toco, els miro. Per més que intento passar de pressa, desaparèixer del carrer, no em queda altre remei que transitar-hi. La por em farà córrer, saltar, ignorar, silenciar, però mai aconseguirà que deixi de notar presències, de sentir que l’altre deixa de ser llunyà perquè comparteix carrer amb mi.És al carrer on veig les noves cultures, compro als nous mercaders, escolto altres idiomes, entenc nous llenguatges. És al carrer on neixen els nous codis, aquests que pretenen créixer al marge de les cultures dominants. Dels mitjans establerts. És el carrer qui al final accepta o rebutja al nou. Qui incorpora i deixa pujar a les cases les noves maneres d’estar. Però és també qui pot tancar portes a les diferències i aïllar-les i marginar-les. -
Festivals, FiraTarrega, Programació, Suport a la Creació 16/08/2011 Jordi Duran i Roldós
11 Agost 2011, 01:27 am
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
=”font-size:>S’acosta la roda de premsa de presentació de la Fira d’enguany i intento organitzar-me una mica el discurs. Començo a escriure des de l’habitació d’un hotel, a ´S-Hertogenbosch (Holanda) – l’experiència al festival Boulevard està essent fantàstica, acabo de veure un espectacle excel·lent i no puc dormir- i crec que ja està tot explicat. Des de l’octubre que parlo del projecte 2011-14, des de juny que parlo de la programació. ¿Què puc dir de nou? Estic tant familiaritzat amb els espectacles que formaran part de FiraTàrrega 2011 que cada vegada se’m fa més difícil parlar-ne. Com comunicar el treball de les companyies que faran salpar una vegada més aquest vaixell carregat de públics que és la Fira? Com explicar la qualitat dels grups que defensaran el seu treball a capa i espasa, una vegada més, un segon cap de setmana de setembre? Cal que tothom arribi al seu públic, i que cada públic trobi el seu espectacle.
Llegir més… -
Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Formació, Suport a la Creació 21/07/2011 Jordi Duran i Roldós
Sobre la necessitat de dramatúrgia en el teatre de carrer
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
Karrikan, de Kukai Dantza Konpainia Molts artistes creuen que el futur de les arts de carrer europees es troba en el teatre visual. A un espectacle sense text se li suposa més projecció exterior.
Allò que sovint trobo a faltar en els espectacles de carrer, bé sigui teatre basat en la paraula o no, són bones històries. Hi ha una manca bastant generalitzada d’escriptura o de voluntat d’escriptura en les arts de carrer. Parlo d’escriptura en el sentit d’organització d’un concepte o idea a través d’alguna forma o disciplina artística, ja sigui de manera clàssica, contemporània, a partir d’un format o d’un altre… També fan falta conceptes potents, temes sorprenents. És necessari renovar els temes, apropar-los a la realitat que vivim i prendre una mica de distància respecte a la sobreproducció d’espectacles de tall festiu o folklòric.D’altra banda, ocorre periòdicament que artistes els espectacles dels quals parteixen de grans temes, de grans textos de la literatura universal, acaben sempre reproduint les mateixes històries i des del punt de vista més popular: quants Carmen, Orfeu, Faust o Quixot hem vist els darrers anys? Les lletres universals poden donar més, segur; el nostre públic, al qual fàcilment tendim a menystenir, ho agrairà.
