Territori Creatiu

RSS
  1. Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, FiraTarrega, Suport a la Creació 14/04/2015 Àrea de comunicació

    Sobre programació i participació

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega

    L’accés a la cultura, a la cultura en majúscules, i no al simple i molt lícit entreteniment, és avui dia una cosa de ben pocs. És un fet que va molt més enllà del 21% d’IVA vergonyant que grava la producció escènica a l’Estat espanyol i que pot explicar-se si fem un simple cop d’ull a la complexió de la societat de la qual formem part.

    Som més que homes, més que homes i dones, més que vells i velles, més que nens i nenes. Som més que blancs, som molt més que cristians -practicants o no-, o més o menys hereus de la moral cristiana que ha ordenat occident el darrer mil·lenni. Som molt més que les nostres capacitats físiques i mentals, som molt més que el lloc on vivim, que la nostra nació, la nostra cultura i la nostra llengua materna. Som molt més que el nostre patrimoni material, que la nostra educació, la nostra orientació sexual, la nostra salut i les nostres malalties. Som molt més que una única manera d’entendre el món. Som tot i res. Som diferents, cadascun de nosaltres.

    L’activitat cultural amb què ens relacionem no és inclusiva. Els equipaments del país no són prou integradors, facilitadors de ciutadania, la casa de tothom. Si ens fixem en les cartelleres dels grans espais públics dedicats a la creació i a l’exhibició escènica, observarem que la seva programació no reflecteix, ni de lluny, la realitat social del nostre entorn, ni el que som avui, ni el que ens passa. Si a la província de Lleida, per exemple, una de cada cinc persones és nouvinguda, per què continuem entestats a produir espectacles escrits a occident per occidentals? Llegir més…

  2. Arts escèniques, General 19/03/2010 Àrea de comunicació

    Els públics de la cultura (III)

    Per què el consum d’arts escèniques no ha caigut en picat en una època de crisi com la que estem vivint? Per què no s’està complint el que la piràmide de necessitats de Maslow anunciava? Entrant en el camp de la sociologia podríem afirmar que tot i que som un mercat secundari, hem viscut un fenomen imprevisible: les debilitats de les arts escèniques s’han convertit en fortaleses. Assistir al teatre és avui una experiència directa, rica i segura gràcies a la màgia que té l’espectacle en viu.

     

     

     

    Essent conscients d’això, hem d’aprofitar el canvi no desitjat per dirigir les arts escèniques al camp de l’experiència única (ni millor ni pitjor que altres activitats culturals o d’oci). Una de les claus del màrqueting és justament la diferenciació de producte. En el cas de les arts escèniques aquesta diferenciació ha estat un element clau per evitar una crisi funesta del sector.

  3. Arts escèniques, General 26/02/2010 Àrea de comunicació

    Els públics de la cultura (II)

    Estudis sobre comportaments de públics de la cultura afirmen que el nombre d’espectadors de teatre s’incrementa malgrat l’actual crisi econòmica (tot i que en realitat s’estan venent més entrades a menys espectadors), que el grau d’interès cultural per disciplines és de concerts > teatre > dansa > ballet > òpera, que els públics culturals més actius són els de la franja dels 25 als 34 anys, que 1/3 dels públics culturals són universitaris.

     

     

     

    Però la dada que crida més l’atenció és la següent: els factors que influeixen en que la gent no vagi al teatre són en aquest ordre i contra tot pronòstic: falta d’interès davant la poca o mala oferta > falta de temps > preu. Sense frivolitzar, es posa de manifest que el factor temps és molt més important que el factor preu a l’hora de consumir cultura. Els públics de la cultura disposen de temps limitat que han de gestionar entre anar al teatre, al cinema, estar amb la família, treballar, llegir, comprar roba, viatjar, estudiar idiomes, passejar al gos o sopar amb amics retrobats a facebook. Tot un repte!

  4. Arts escèniques, General 19/02/2010 Àrea de comunicació

    Els públics de la cultura (I)

    A propòsit de la celebració del fòrum bianual d’arts escèniques Escenium, celebrat a Bilbao els passats 10, 11 i 12 de febrer, em disposo a reproduir algunes reflexions interessants que s’hi van sentir:

    El mercat de les arts escèniques ha sofert una important paradoxa en els últims 10 anys. Malgrat l’increment de públics i recaptació d’uns índex del 150 al 180%, l’assistència al teatre ha baixat un 32% comparativament amb altres ofertes culturals i d’oci. En termes matrimonials podríem parlar d’una altíssima infidelitat a les arts escèniques per part dels públics de la cultura. El turisme, la moda, el cinema, la cultura de masses actuarien com a pèrfides amants del públic de teatre.

Cerca al web

×