Actualitat de la fira

Perquè vàreu decidir enfocar els espectacles de la companyia La Petita Malumaluga cap al públic infantil (primera infància?)

En realitat la voluntat no és enfocar-nos al públic infantil. Treballem per oferir espectacles adults inclusius on els nens i els nadons són també benvinguts. No entenem per què hem de separar per edats. Senzillament, en tot el procés de creació tenim presents a tot tipus de públic. A més qüestiono tot el que té l'etiqueta d'infantil. Menú infantil, pintura infantil, música infantil, literatura infantil. Ferran Adrià, Picasso, Bach o Moby Dick no són vàlids per a tothom?

Sempre heu estat uns grans defensors de la creació d'espectacles no infantilitzats. Creieu que en aquest aspecte hi ha hagut una evolució al respecte?

En aquest país el gruix de la contractació de propostes també per a nens, o només per a nens, continua estant en mans de persones no professionals. Institucions com Xarxa o Rialles provenen de l'associacionisme i van fer molta feina en el passat però la pregunta és: perquè deixem en mans d'amateurs aquestes programacions? Deixarem els nostres infants també en mans de cirurgians amateurs? O és només la cultura que pot ser amateur? O encara més greu, és perquè "només" són nens? Amb aquest marc és difícil una evolució. Per això el 50 per cent de les nostres actuacions són internacionals.

Quines influències, o quins artistes/companyies teniu de referents?

L'Eva és ballarina i coreògrafa, jo sóc músic. Vinc del jazz, format a EEUU i treballant molts anys a Londres. Per tant tenim una forta influència estètica i en la manera de treballar anglosaxona. Personalment m'interessa especialment el treball de les companyies de dansa i teatre físic. Alguns referents són William Forsythe, Pina Bausch, Alain Plattel, Complicité, Sidi Larbi, Hofesh Schehter (amb qui vaig poder treballar i que és alhora ballarí i músic i ens ha influenciat en fusionar ambdues disciplines).

Creieu que els espectacles destinats al públic infantil estan essent mal valorats dins el sector?

És que creiem que el marc és erroni. Perquè La Flauta Màgica només per adults s'interpreta amb una orquestra i una gran escenografia, i quan és només per a nens es fa una reducció a piano i flauta i una escenografia amb un pressupost molt inferior? A casa meva, quan hi ha pernil bo, estic content d'oferir-lo al meu fill. En cultura, molt sovint els nens només poden accedir a les sobres. I així és el peix que es mossega la cua. No hi ha bona valoració perquè les condicions són ridícules. Treballem per trencar aquesta política amb totes les nostres forces.

Aquesta no serà la primera vegada que veniu a FiraTàrrega. Quina ha estat la vostra experiència a FiraTàrrega?

FiraTàrrega és, de llarg, la fira d'arts escèniques amb major projecció internacional de l'estat. També és probablement de les que aposten més per un caire artístic més contemporani. A La petita malumaluga tenim com a objectiu fer un 50% de funcions internacionals. Ja fa unes temporades que estem en aquestes xifres. I també creiem en oferir arts escèniques contemporànies per adults i nens contemporanis. Per tant, ens hi sentim còmodes i ens ha estat una finestra important per tancar gires.

Que espereu o quins són els vostres objectius aquest any a FiraTàrrega?

Crec que el rol que atorga la societat a les arts escèniques és la de liderar la reflexió crítica. Penso que no només és entretenir sinó que estem obligats a acostar-nos tant com puguem a l'art. L'aposta d'enguany és arriscada. Ens sentim molt afortunats de què el públic ompli sempre totes les funcions allà on anem i crec que tindrem una bona resposta. Ens agradaria obrir més portes en professionals nacionals i internacionals que no ens coneixen

Quin consell li donaries a una persona que es volgués dedicar a aquest públic?

Em sap greu però crec que no estic en situació de donar consells a ningú. Podem explicar tècniques que hem desenvolupat amb els anys, o explicar el nostre recorregut, però, com a espectador i com a professional m'interessen les propostes úniques, personals i honestes. Només dir que crec que calen més companyies en aquest país i que considero que treballant intensament hi ha lloc per a tothom.