Territori Creatiu

RSS

Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, Estudis, Festivals, FiraTarrega, Formació, Política cultural, Públics, Suport a la Creació 15/10/2016 Àrea de comunicació

FiraTàrrega i les arts de carrer o transformació, vivència, impacte i valor

Fent una mirada enrere als seus 36 anys de (pleníssima) vida, una de les particularitats de FiraTàrrega és que sempre ha estat en procés de transformació. Fer-ne un estat de la qüestió estàtic comporta el risc que la fotografia surti moguda. I no pas com a inconvenient, sinó com a virtut (pràcticament necessitat) que ha fet que avui, després d’aquell llunyà 1981 (primera edició de la Fira) aquesta celebració escènica sigui plenament vigent als nostres temps.

FiraTàrrega està en aquestes últimes edicions culminant un procés de transformació que s’explica pel desplegament, sofisticació i diversificació del foment i l’estímul de la creació catalana en general i de les arts de carrer en particular. Així, si històricament FiraTàrrega havia estat un espai d’exhibició escènica i de mercat professional, avui aquesta pota es complementa amb dos altres eixos: d’una banda, el Programa de Suport a la Creació, basat en coproduccions i residències creatives de projectes escènics que pel seu caràcter fràgil, singular i necessari (cal no oblidar la condició de servei públic de FiraTàrrega) requereixen d’un acompanyament artístic, tècnic, empresarial, comunicatiu, etc. D’altra banda, en els últims anys hem entès que el treball de laboratori de creativitats vinculades a l’espai públic i la no-convencionalitat també es pot canalitzar a través de la formació. D’aquí en sorgeixen els estudis propis de Màster i Postgrau nascuts el 2013 i que desenvolupem amb la complicitat i l’acompanyament de la Universitat de Lleida.

ccot026

FiraTàrrega és doncs avui molt més (que ja era molt) que un context d’exhibició que s’ensenya al món de manera explosiva durant quatre dies a la ciutat de Tàrrega. FiraTàrrega ha esdevingut (després d’un procés de transformació lent i convençut) una plataforma de creativitat molt més complexa, àmplia i duradora en el temps. En poques paraules, podríem dir que FiraTàrrega passa tot l’any (amb residències, assajos, jornades, formacions, etc.) i apunta a diverses direccions (no només a l’exhibició, sinó també a la coproducció i a la formació).

I, arribats aquí, cal preguntar-se (sempre cal preguntar-se) per què fem tot això? Realment és necessari? Val la pena destinar el finançament de més d’un milió d’euros –la major part del qual prové de quatre administracions públiques– a un projecte com aquest?

La resposta breu podria ser la recomanació d’una fantàstica i reveladora lectura, La utilitat de l’inútil (Quaderns Crema) de Nuccio Ordine. La resposta llarga (més aviat articulació discursiva, punt de vista, mirada estratègica), arriba tot seguit.

Les arts de carrer com a canal d’expressió i FiraTàrrega com a context són un autèntic motor de transformació social, individual, urbà i econòmic (entre altres) que a voltes passa força desapercebut.

En primer lloc, cal desatacar-ne la capacitat (recordem, tant del canal com del context) de generar modificacions a la idea de centre geogràfic. Ja ho deia als inicis dels anys 80 el pare ideològic de FiraTàrrega, el genial, imprevisible i profundament mediterranista Eugeni Nadal amb aquella afirmació de que «Tàrrega és centre i no perifèria». Les arts de carrer no es desenvolupen en equipaments escènics, sinó a l’espai públic. Aquest senzill fet fa que es pugui desafiar el centralisme d’infraestructures del nostre país a través d’un esdeveniment que es desplega al carrer. Al llarg dels anys hem entès que els centres no responen tant al determinisme geogràfic, sinó més aviat a un estat mental col·lectiu i pactat producte d’una voluntat de ser (de ser-hi). Els espais de cultura (FiraTàrrega i les arts de carrer) transformen i modifiquen centralitats. En certa manera, FiraTàrrega esdevé, com deia Manuel Delgado, un microclima temporal i excepcional, capaç d’alterar escenaris latents de normalitat.

FiraTàrrega i les arts de carrer són també autenticitat, vivència, singularitat i distinció, en detriment de l’adjectiu anglosaxó fake, vinculat al gran esdeveniment, massiu, espectacular… Les grans ciutat tenen un problema amb els seus espais públics: s’hi ha perdut la capacitat d’interacció o transformació (encara que sigui efímera). En canvi, FiraTàrrega és vivència; no es veu, es viu. S’hi juga, amb FiraTàrrega. La promotora cultural Judit Carrera parla habitualment de les geografies dels sentits, afirmant que els espais no només són físics sinó també sensorials (una idea que també va desenvolupar Richard Sennet al seu moment). Els sentits com a eina de percepció i comprensió de la realitat. Parlem que no és el mateix veure una avinguda amb Mangos, Zaras i Tous que una plaça on s’hi veuen (s’hi viuen) arts de carrer, creativitat, sorpresa, màgia. No és el mateix.

FiraTàrrega i les arts de carrer són també una eina de comprensió de les noves realitats contemporànies a través d’un llenguatge propi i poc feixuc. Hem deixat enrere (era necessari) la mirada de les arts de carrer vinculades (només) a l’entreteniment; avui les entenem com una eina de comprensió, actualització, repensament d’allò contemporani. Començant per la idea d’identitat: al carrer és on som més iguals. Noves cohesions socials en base a la idea de veure, viure i compartir (per exemple) un mateix espectacle que parla a voltes de transexualitat o d’immigració, a voltes del passat bèl·lic d’Europa, la bombolla immobiliària o del canvi climàtic.

FiraTàrrega i les arts de carrer també són democratització cultural, entesa com la capacitat d’atracció de públic que habitualment no entra als teatres. Les arts de carrer a FiraTàrrega són consum cultural transformador i de qualitat per a no-consumidors culturals. Allò que no aconsegueixen les sales (que hi entri la gent) ho aconsegueixen les places. Revolucionari. I les arts de carrer també són democràcia cultural entesa com la possibilitat de la ciutadania d’expressar-se artísticament. Sense anar més lluny, 8 espectacles de l’edició d’enguany de FiraTàrrega han comptat amb la participació de més de 200 persones de la nostra i altres ciutats. Una participació intergeneracional (des d’un cor de nens fins a un grup de jubilats) i intercultural (des de targarins-de-tota-la-vida fins a nous targarins (igualment targarins) nascuts a Xile, Senegal o Ucraïna)

Si democratització cultural és accés passiu de la ciutadania, democràcia cultural és expressió activa de l’espectador.

Finalment (perquè no és –malgrat s’hi hagi insistit tant des de determinades administracions públiques– el fenomen més important), cal parlar de l’impacte econòmic d’un esdeveniment com FiraTàrrega que se celebra eminentment a l’espai públic. L’any 2013 FiraTàrrega va encarregar un estudi d’impacte que agregava la despesa dels espectadors, la contractació professional generada en el seu àmbit mercantil i l’impacte del propi pressupost. El resultat de l’estudi indicava un impacte de 6.309.919 euros. Sumant les aportacions públiques de les administracions, vam poder concloure que de cada euro aportat per les administracions, la Fira n’està generant 7. Un multiplicador.

I plantejant una qüestió final (molt millor que sentenciar amb alguna resposta) podem preguntar-nos sobre el possible punt d’equilibri entre l’impacte (extern, estàtic i econòmic) i el valor (propi, transformador i social) de la cultura. On estem disposats a posar el focus del nostre treball? Què és més necessari en les nostres vides? Quin tipus de riquesa ens interessa com a individus i societat? Això també és FiraTàrrega: dubte, debat i reflexió sobre com construir la nostra societat. Hi volem tenir cabuda. Hi participarem.

Oriol Martí Sambola

Director executiu de FiraTàrrega

@quissir

Be Sociable, Share!

    Comentaris (1)

    1. Montses

      Hola, m’han dit que la fira ,es molt maca, os demanaria si em podriau informa del que ting q fer per actar a la votre fira, soc la pallassa turpineta. Moltes gracies !!!

    Afegir un comentari

    Cerca al web

    ×