Blog de FiraTàrrega

RSS
  1. Arts de carrer, Comunitat, Espai públic, Espectacles, Festivals, FiraTarrega, General, Política cultural, Programació 02/06/2022 Àrea de comunicació

    Es pot o no es pot?

    Què es pot fer avui dia a l’espai públic?

    Per Sergi Estebanell

    Fa uns quants anys que em faig aquesta pregunta a la qual encara no li he trobat una resposta que em deixi completament tranquil.

    Miro al meu voltant i sento que estem cada vegada més controlats i amb més por, sento que en aquests darrers anys ens hem tornat més dòcils i complaents, a la vegada que més vulnerables emocionalment.

    Crec que s’ha accentuat una fractura social entre els qui encara creiem que hem de cercar els impossibles i entre els qui hem acceptat les regles del joc tal i com són i no mirem més enllà.

    Em fa por veure que hi ha gent que té cada vegada més pors, perquè la por anul·la la creativitat i sense creativitat deixarem de creure que hi ha portes i finestres que ens poden dur a llocs desconeguts.

    Sabem que hi ha moltes coses que es no es poden fer a l’espai públic, i quan dic que no es poden fer no vull dir que no es poden fer, sinó que estan regulades i, per tant, si les fas obtindràs una penalització, una multa, una sanció.

    De vegades econòmica, de vegades fins i tot penal i de vegades —i aquesta és potser la que em fa més por— una sanció moral que pot arribar de qui menys t’ho esperes.

    Hi ha persones, habitants de l’espai públic com tots nosaltres, que creuen ser jutges del que es pot i no es pot fer i que enfront de qualsevol signe de “anormalitat/creativitat” no dubten a fer a través de la seva mirada o paraules un judici al que estàs fent.

    La por a la penalització, al judicis i al que diran està soscavant per moments el poder creatiu, que ens permet imaginar altres possibilitats enfront al que en principi no es podria fer, al que es dictaminat com a «normal».

    Però, què és «normal» o no ho és? Què hauria d’estar prohibit o no? Quins espectacles es poden fer o no a l’espai públic i per quines raons? Quines de les bases establertes estan limitant la llibertat d’expressió? Llegir més…

  2. Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, Suport a la Creació 25/10/2021 Àrea de comunicació

    Tornar

    Finlàndia. La Veronal. FiraTàrrega 2010 © Elba Romero

    Finlàndia. La Veronal. FiraTàrrega 2010 © Elba Romero

    Per Marcos Morau, director de La Veronal

    Tornar.

    Érem joves, els obstacles no tenien encara forma de monstre, ni teníem símptomes de cansament i ens semblava que podia seguir sent així per sempre.
    Al nostre voltant observàvem un món nou, ple de vida, de moviment, d’un progrés incansable i sentíem en nosaltres el vigor i l’ànim necessaris per mantenir el pas fins a arribar a algun lloc.
    Érem joves quan vam aterrar per primera vegada a FiraTàrrega. Llegir més…

  3. Arts de carrer, Arts escèniques, Espectacles, Festivals, FiraTarrega, Suport a la Creació 06/03/2017 Àrea de comunicació

    Poetry in action. Or some ways to go when something first starts

    By Eva Marichalar-Freixa. Creator, arts based methods researcher@virginiafochs

    Aquest text és una justificació i un document de partida del projecte internacional A Ferida / La Herida, coproduït entre el festival Imaginarius i FiraTàrrega que té una clara voluntat de diàleg artístic entre creadors catalans i portuguesos al voltant del concepte de la memòria. L’espectacle resultant s’exhibirà a l’edició 2017 de FiraTàrrega.

    Here is some first data: City of Tàrrega, 2016/11/20 – 2016/11/23. During these days, Fira Tàrrega and Festival Imaginarius brought together a group of Catalan and Portuguese artists to set up the basis of a new project for research and co-creation between both countries; each artist was asked to create and perform a solo piece that would then be a part of a dialogue between them all. Some more data to continue: Our memories as a keystone to trigger conversations between two countries that have grown up turning their back on each other. Our memories as an opportunity for each artist to explore beyond his/her previous boundaries, simultaneously enhancing personal singularity. Our memories as a collective place where to dig into intimacy, so that we can then put them into conversation. This coproduction between both festivals will see its first premiere next spring at Festival Imaginarius, and then again in a new setting at FiraTàrrega in September. Confirmed artists are Rui Paixão, Catarina Campos, Alba Torres, Pau Masaló Llorà, Quim Giron Figuerola, and artistic director Julieta Aurora Santos.
    On that first intensive meeting back in November, after being contacted by both festivals to outline and coach a methodology for this start-up encounter, I met the group with a very specific goal in mind: creating situations where active listening and favourable conditions for acknowledging one another could emerge. Each one should be introduced to the rest of the group by the means of the experience that was being shared by the whole group. Each one’s singularity should get the chance to be recognized at its right time during these first days, having also the opportunity to share previous personal creations and a professional profile that would then increase the possibilities of this collective project. Situations where outlined as in a three days dérive. I chased for those moments where to get lost and those where to be found, some moments to walk and some others to sit down around a table settled with some food and drinks, moments in solitude and moments to feel each other’s nearness, moments to talk to oneself and moments where to hold long and passionate conversations all together. Those where optimal moments to build up the foundational agreements of the whole process that was about to start: What was important for us to talk about? Which landscapes would take us and our stories in? What channels could facilitate growing up our conversations over the distance? How were we going to deal with production terms and conditions? It was important for me that each single decision to be made brought within the same melody, the same aesthetics that we could later on identify when enjoying the final performance first in Santa Maria da Feira and then in Tàrrega. During these days, I focused on those in-between spaces and times where nothing seems to happen, nevertheless, the most essential is being revealed. I cared for facilitating spaces and times where the group could build up a frame of mutual understanding where to go back to when feeling lost, a place where to feel at home quick after meeting again for intensive rehearsals before both premieres. After our kick-off encounter in Tàrrega, the team would be creating apart together; that is, they should start creating their solo pieces and the narrative that would join them all miles away from each other. Distance is a hard condition to play with; we knew that at some point, we would end up facing disenchantment. Therefore, building up a symbolic house which hosted the aesthetics of the relations braided on those first days was not only a key condition to overcome future concerns, but also the core of a previous need that would shift us from the pre-established idea of site-specific to that one of symbolic-specific, as I like to call it. It was during our stay in Tàrrega when we could feel the symbolic growing up strongly as a place, a house, a key idea, the heart of the creation. Translating that into words, the group decided to call it LA HERIDA / A FERIDA. Wounds came up as the formalization of all those agreements made during that first encounter, an appropriation of the concept that both festivals had asked us all to start up with, the official title and yet a symbolic space –that is, our home, our island, silence, a circle, a hole, flat and dimensional, a lived space, a space for deconstruction and construction, prohibition, omission, farce, disorder. Llegir més…

  4. Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, Estudis, Festivals, FiraTarrega, Formació, Política cultural, Públics, Suport a la Creació 15/10/2016 Àrea de comunicació

    FiraTàrrega i les arts de carrer o transformació, vivència, impacte i valor

    Fent una mirada enrere als seus 36 anys de (pleníssima) vida, una de les particularitats de FiraTàrrega és que sempre ha estat en procés de transformació. Fer-ne un estat de la qüestió estàtic comporta el risc que la fotografia surti moguda. I no pas com a inconvenient, sinó com a virtut (pràcticament necessitat) que ha fet que avui, després d’aquell llunyà 1981 (primera edició de la Fira) aquesta celebració escènica sigui plenament vigent als nostres temps.

    FiraTàrrega està en aquestes últimes edicions culminant un procés de transformació que s’explica pel desplegament, sofisticació i diversificació del foment i l’estímul de la creació catalana en general i de les arts de carrer en particular. Així, si històricament FiraTàrrega havia estat un espai d’exhibició escènica i de mercat professional, avui aquesta pota es complementa amb dos altres eixos: d’una banda, el Programa de Suport a la Creació, basat en coproduccions i residències creatives de projectes escènics que pel seu caràcter fràgil, singular i necessari (cal no oblidar la condició de servei públic de FiraTàrrega) requereixen d’un acompanyament artístic, tècnic, empresarial, comunicatiu, etc. D’altra banda, en els últims anys hem entès que el treball de laboratori de creativitats vinculades a l’espai públic i la no-convencionalitat també es pot canalitzar a través de la formació. D’aquí en sorgeixen els estudis propis de Màster i Postgrau nascuts el 2013 i que desenvolupem amb la complicitat i l’acompanyament de la Universitat de Lleida.

    ccot026

    Llegir més…

  5. Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General, Suport a la Creació 03/10/2016 Àrea de comunicació

    Crònica d’Antonio Zúñiga sobre la participació de Carretera 45 a FiraTàrrega 2016

    carretera 45002_b

    Fira Tarrega 2016, será inolvidable. Una experiencia que dejó huellas muy hondas en nuestras vidas. En nuestros cuerpos y en nuestras miradas. Participamos de algo que en estos tiempos se antoja único, pero que ha sido siempre el principal ingrediente del teatro, del encuentro entre personas que hacen comunidad. Un intercambio inusitado, entre lo viejo y conocido pero ahora olvidado y lo único real como esencial en el teatro: El abrazo de los desconocidos. El trabajo constante, en comunidad, en armonía de fiesta y en solidaridad humana, fue lo que marcó la participación de Carretera 45. De ahora en adelante, eso forma parte de nuestros enseres de viaje para utilizar en nuestros siguientes trabajos escénicos. En Fira 2016, convivieron muchas miradas entre seres humanos primero lejanos, que terminaron como amigos. Estrecharon vínculos y crearon arte popular. Arte del pueblo que nace del pueblo, sin demagogias. Llegir més…

  6. Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General, Suport a la Creació 22/09/2016 Àrea de comunicació

    Crònica de Cheolsung Lee sobre la participació de “Massager” a FiraTàrrega 2016

    ccot010_b

    In the beginning of the performance ‘Massager’, I explained to the audience for a while about why we need a massage. I said, “By the massage, our body can be well energized, and mind and soul too!” I experienced exactly the same by the massage from the nature and people in Tarrega and I was so well energized, healthy, full of inspiration and especially well energized with my heart by the big ‘Corazon’ of Tarrega’s people.

    The participants(citizen-performers as street massagers) were usual people like me in the beginning, but we exchanged our energies, enjoyed them so much and made them grow up till they became one big Corazon! The performance ‘Massager’ is originally for the massage toward the heart, not just body. We served the massage to the audience by means of emotional and sensitive actions such as touching, driving hard and hugging the audience’s bodies. Llegir més…

  7. Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega 01/09/2016 Àrea de comunicació

    Si volem que el teatre tingui una funció social, ha de sortir de les sales

    LALI

    ENTREVISTA A LALI ÁLVAREZ

    La Lali Álvarez i la companyia LaPùblica estrenaran a FiraTàrrega l’espectacle Barcelona, contra la paret. Un relat possible de Barcelona, un viatge del documental a la ficció que exposa diversos casos com el 4F, els morts al CIE, els contrastos socials de classe. Tot això en una festa, en la qual estem convidats a assistir els dies 9, 10 i 11 de setembre a Tàrrega. Actualment, la Lali s’interessa per l’art a l’espai públic com a vincle entre societat i imaginació, el teatre d’experiència en espais no convencionals i la creació col·lectiva.

    – Dius que t’interessa la ‘cultura de processos’. A què et refereixes?

    Entenc la cultura com la sèrie de processos que ens defineixen com a societat, on ens ajuntem amb altres persones per a compartir, per a reflexionar junts, gaudir la bellesa, generar cultura. Penso que la cultura és això i no només el producte d’aquest processos.

    En el model cultural que ens envolta, el de la cultura com a indústria, a les persones que treballem en aquest camp se’ns demana produir productes que hauran de poder ser inserits en un mercat. Jo entenc que els treballadors de la cultura som persones que participem en processos en els que s’hi implica la imaginació, la reflexió, la transformació, i amb d’altres persones. Això genera una cultura determinada, una manera de fer, de viure. És aquesta la cultura que m’interessa, no només la que es basa en la producció i consum d’un producte. Llegir més…

  8. Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General 11/08/2016 Àrea de comunicació

    Som l’altaveu perquè la gent conegui tota la informació

    simona

    ENTREVISTA A SIMONA LEVI

    Artista multidisciplinar. Activista. La Simona lluita per l’apoderament de la ciutadania i ara ho fa a través de l’obra de teatre HAZTE BANQUERO. Tarjetas Black: todo lo que quisieron ocultarte con sus propias palabras, que es podrà veure a FiraTàrrega 2016. Fundadora de la plataforma Xnet, a través de la qual es van filtrar els correus electrònics de Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, ara ens presenta aquest espectacle. Una peça de denúncia del ‘Cas Bankia’, que s’ha construït a partir dels més de 8.000 correus de Blesa i que s’ha impulsat a través de les plataformes Xnet i 15MpaRato. Una història absolutament real, punyent i dramàtica. Pur teatre de dades. Però també teatre documental, drama realista i un punt de comèdia. Una obra urgent i necessària, imprescindible. Amb un objectiu molt clar: les persones –i no pas les institucions- acabaran amb la corrupció. Una veritat insultant.

    – Primer de tot, com sorgeix la plataforma sense ànim de lucre EXgae?
    EXgae sorgeix l’any 2008 quan estava creant l’espectacle Realidades avanzadas, una peça sobre el dret a l’habitatge, en la que apareixien vídeos gravats amb càmera oculta. Un d’ells va tenir molta repercussió a Youtube, perquè vàrem descobrir que a l’oficina antimobbing de l’Ajuntament de Barcelona en realitat es feia mobbing. La Caixa, que apareixia al vídeo, va demanar a Youtube que l’eliminés, al·legant copyright. Aleshores era molt poc comú sol·licitar això… ara ja no tant. Llegir més…

  9. Arts escèniques, Espectacles 25/03/2014 Àrea de comunicació

    Pequeño gran inventario (II)

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 10/03/14. Llegiu-lo a la revista

    Praga tiene algo de parque temático, de pesebre. Es de esas capitales que les encantan a mis padres. En general Centroeuropa gusta mucho a los padres.

    La primera vez que la visité fue durante un viaje con los compañeros de la universidad. Tengo un recuerdo maravilloso de aquellos días. Poco he contemplado de aquella postal esta vez. Esta última semana en Praga la he vivido lejos del turismo y de los turistas. Han sido días de mucho teatro, de presentaciones de proyectos e intercambio de opiniones, de comidas rápidas y desplazamientos acelerados. Llegir més…

  10. Arts escèniques, Espectacles, Festivals 13/01/2014 Àrea de comunicació

    ‘Drôles de Noëls’

    Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 29/12/13. Llegiu-lo a la revista

    A mediados de diciembre se otorgaban en la carpa del circo Raluy, instalada en el puerto de Barcelona hasta el nueve de febrero, los premios Zirkólika de circo. Ya en su cuarta edición, y tras vivir algún momento complicado, puede decirse que se han convertido en una cita importante para la profesión. Se trata de una fiesta que reconoce y da notoriedad a las acciones de circo que se llevan a cabo en Cataluña. Estaba todo el mundo: artistas, instituciones, prensa… y también espectadores que asistían a la gala que se llevó a cabo una vez finalizada la entrega de premios, un entretenimiento concebido para la ocasión dirigido por Jordi Purtí y presentado por Marcel Gros. Llegir més…

Cerca al web

×